Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
Simeon Polockij
Literatura
Religions orientals
Nom de religió de Samuil Gavrilovič Petrovskij-Sitnianovič, escriptor i eclesiàstic bielorús.
Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la…
Jacint Capella i Feliu
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Collaborà a L’Aureneta , L’Atlàntida , Quatre Gats , La Nación i La Renaixença , on publicà narracions i quadres de costums Cultivà la poesia, aplegada en el volum Íntimes s d la prosa poètica i la narrativa, que recollí a Llibre del dolor 1903, i la novella Cartes que no lliguen 1895, Lo nebot de D Pere 1894 i Lo gorg de les ànimes 1898 En el camp del teatre, on aconseguí major èxit, destacà amb sainets com La planxadora 1900 i El dinar de bodes 1904 comèdies com Don Tranquil 1898 i La gent d’ordre 1901, i peces de teatre líric com Barcelona al dia 1904 Adaptà algun vodevil…
,
postres
Gastronomia
Fruita, dolços o altres menges amb què hom acaba el dinar i el sopar.
mancús barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Dinar d’or d’imitació àrab feta a Barcelona al llarg del segle XI.
Jean-François Millet
Les espigolaires , de Jean-François Millet (1857) (Musée du Louvre)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
En una primera etapa conreà el retrat Mme Lecourtois 1845 Musée du Louvre El 1849 s’installà a Barbizon, prop de ThRousseau, on residí fins a la seva mort Des d’aquest moment conreà el tema rural, incloent sempre les figures dels camperols en el paisatge, en un estil que es troba dins la tradició del realisme holandès Bé que el seu concepte de la societat camperola era conservador, la grandiosa simplicitat amb què la representà féu que els crítics liberals consideressin la seva pintura com a socialista, intenció que ell no pretenia de donar-li, bé que no refusà aquestes interpretacions Entre…
dieta equilibrada
Alimentació
Patró alimentari que inclou la major varietat possible d’aliments amb característiques nutricionals diferents.
Per a aconseguir una dieta equilibrada, i per tant saludable, cal consumir de manera adequada i amb les quantitats recomanades aliments de cada grup piràmide d’aliments El consum diari recomanat és de 3 a 6 racions de feculents pasta, arròs, patates i llegums, que aporten carbohidrats complexos i fibres 5 racions de verdures, hortalisses i fruita, que aporten fibres i vitamines i són baixes en greixos 2 o 3 racions d’aliments proteics carn, peix, ous i llegums, que aporten proteïnes, encara que s’ha d’anar amb compte amb les d’origen animal perquè contenen també quantitats elevades de greix…
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or almoràvit el valor de la qual correspon al del dinar (3,85 g).
Circulà abundantment a Catalunya, durant el s XII i la primeria del XIII N'hi ha documentació des del 1105 i hi apareix esmentada amb noms diferents marins, meliquins, ajadins, pupins, allusius al seu origen
Exemples de "menús estàndard" per a adults sans
Un exemple de menú estàndard per a un adult sa, d’uns 70 Kg de pes i que desenvolupa una activitat física quotidiana entre lleugera i moderada, com ara un oficinista, i que, per tant, necessita unes 15 racions alimentàries diàries, podria ésser el següent Desdejuni llet i torrades amb mantega o margarina i melmelada Una tassa de llet de 200 cc 1 ració grup lactis Tres o quatre torrades 1 ració grup farinàcies Una porció de mantega o margarina 10 g grup greixos Melmelada, un parell de cullerades grup compl sucres Esmorzar entrepà de pernil i suc de fruites Un panet gran 2 racions…
àpat
Esmorzar, dinar o sopar per a celebrar una festa, un aplec, etc, en honor d’algú o d’alguna cosa.
àpat
Cadascuna de les menjades duna certa importància que hom fa diàriament a hores fixes: l’esmorzar, el dinar, el sopar.