Resultats de la cerca

Fou primer geògraf reial 1719 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres i de l’Académie des Sciences La seva cartografia és el resultat de l’avaluació crítica de totes les fonts de què disposava L’obra més important d’Anville és el conjunt de mapes de la Description géographique de la Chine del jesuïta JB du Halde 1735 Publicà els seus mapes més importants en un Atlas Géneral 1737-1780

Aquesta església presideix el cementiri de la vila, fora del recinte medieval Consta ja documentada el 1228 mercès a deixes testamentàries Era una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i el 1279 disposava d’una capellania Va tenir un capellà propi fins entrat el segle XIX Al segle XIII figura ja documentat el seu cementiri El temple actual és gòtic i en part és ocupat avui pels nínxols del cementiri

Fundat a mitjan anys setanta, inicialment creà un equip femení de bàsquet amb cadira de rodes Posteriorment s’hi introduïren altres seccions, com la natació, el tennis de taula, el voleibol, l’eslàlom amb cadira de rodes o la boccia Guanyaren diversos campionats estatals en diferents especialitats El 2011 només disposava de la secció de bàsquet amb cadira de rodes, tot i que es mantenia com un dels clubs referents del bàsquet català per a discapacitats

També conegut com Golf La Garriga–Best 18, fou inaugurat l’any 2006 Tenia un camp de golf par 3 de divuit forats dissenyat per Alfonso Vidaor i Magí Sardà Fou el primer camp de golf de Catalunya “Best Eighteen”, en què es reproduïen forats de camps reconeguts internacionalment També disposava de camp de pràctiques, green de pràctiques i zona d’aproximació Tancà l’any 2011 però fou reobert vuit mesos després, al principi del 2012

Fundat el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual S’hi començà a practicar l’esgrima el 1894 El 1906 s’installà la sala d’armes a la planta baixa del palau Savassona i fou dirigit pel mestre Josep Bea La sala disposava de gimnàs, dutxes i zona de massatge L’Ateneu Barcelonès participà en la fundació el 1922 de la Federació Catalana d’Esgrima

Fundat el 1930 amb la denominació de Grup Excursionista Àliga, el 1932 prengué el nom actual Inicialment disposava d’una secció de cultura i d’una biblioteca, i el 1933 s’amplià amb les seccions d’excursionisme i d’atletisme Durant la dècada de 1950 creà les seccions d’escalada i d’espeleologia Els anys seixanta arribà a tenir uns 700 socis, moment en el qual feu diversos descobriments espeleològics El 2010 tenia uns 300 socis

Vinculat a l’hereu de la corona catalanoaragonesa, al primogènit o, si no n'hi ha, a un infant, dotat de caràcter universal sobre tots els regnes de la corona i permanent, amb jurisdicció ordinària emanada de la llei i no pas per nomenament Disposava d’una cancelleria, amb canceller, vicecanceller, algutzirs i escrivania Desaparegué pràcticament a l’inici del s XVI amb la instauració dels lloctinents generals i les audiències Tenia diversos delegats o governadors

El primer responsable de l’entitat fou Otto Hahn En el moment de la seva creació, la societat era responsable de 25 instituts d’investigació L’any 1960 es feu càrrec de la institució Adolf Butenandt, i aquest mateix any el centre disposava de més de 40 instituts d’investigació El 1984, Heinz AStaab n'assumí la presidència, càrrec que posteriorment ocuparen Hans FZacher 1990-96, Hubert Markl 1996-2001 i Peter Gruss d’ençà del 2002

Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies

Centre agrícola i ramader 13 507 h 1981 Hi ha un castell dels s XII-XV La catedral fou construïda per Francisco d’Arruda cap al 1517 Prop d’Elvas, a Salvatierra, Joan I de Castella i Ferran I de Portugal signaren, el 1383, l’anomenat acord d’Elvas , que concertava el matrimoni de Beatriu de Portugal amb Joan I de Castella i que, posat cas que Ferran I morís sense fills mascles, disposava que heretarien la corona els fills del matrimoni concertat