Resultats de la cerca

Aquest casal residencial fortificat fou inicialment el solar o residència del llinatge dels Maçanet, feudataris del lloc, documentats des de l’any 1116 amb Bernat de Maçanet La seva pubilla, Ermessenda de Maçanet, s’havia casat amb Arnau de Cartellà, i en morir l’any 1213 llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà, que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet aquests, alhora, donaren el nom actual al casal o força L’edifici actual, situat al costat de la carretera de Barcelona a Girona, conserva una antiga torre circular, un bonic pati, on hi ha la façana…

Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…

Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa…

Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII El comerç català amb Europa mostrava al començament del segle XVIII una implantació considerable per tota la geografia continental En total són 444 els corresponsals del comerç de Barcelona documentats en aquesta època, amb una dispersió que abastava des de la zona del Magrib fins a la mar del Nord, i de Suïssa a Anglaterra La primera constatació que es pot extreure d’aquest desplegament era l’enorme contrast que presentava respecte a les rutes tradicionals del comerç medieval català Les rutes orientals s’havien…

Del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques, a tocar de l’església parroquial, en un coster a la dreta de la riera de Fonollosa, a l’extrem de llevant del pla Les torres de Fals són un dels monuments militars més vistosos i coneguts de la comarca El castell i l’església de Sant Vicenç de Fals són documentats almenys des de l’any 1026 L’edifici religiós data del segle XVII, però conserva vestigis d’època gòtica i fou ampliat a la darreria del segle XIX Des de l’edat mitjana són freqüents els testimonis documentals d’una especial devoció a…

El despoblat d’Eixaders es troba a 310 m d’altitud a l’est del canal d’Urgell, a tocar del riu Corb Es conserven encara algunes parets i pedres d’arcs enderrocats de l’antic temple La primera referència segura del lloc d’Eixaders és de l’any 1179, en què Guillem d’Anglesola i la seva esposa feren donació de dues parellades de terra situades a Eixaders al cenobi de Santa Maria de Vallbona A Eixaders, Vallbona hi establí una granja i hi ha documentats nombrosos plets entre l’abadessa de Vallbona i els Anglesola, senyors de Bellpuig, pel domini d’Eixaders Eclesiàsticament, Sant…

Estudià a Berlín 1838-39 i Leipzig 1840-45, i entre els seus mestres tingué músics tan destacats com F Mendelssohn i R Schumann El 1846 es traslladà a Viena, on seguí la seva formació musical En el seu cercle d’amistats hi havia importants erudits i músics de l’època, entre ells J Brahms i J Joachim Tot i la seva activitat de compositor, destacà sobretot com a musicòleg En un període decisiu per a la musicologia, Nottebohm i altres contemporanis com L Köchel i JAP Spitta donaren una nova orientació a les biografies, tot basant-les en fets documentats més que en reminiscències…

N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís…

Aquest casal era situat a la riba esquerra de la riera d’Osor, en un petit coll sobre l’antic mas Feixiques El topònim de Mansolí apareix documentat en diverses ocasions al llarg del segle XI El 1038 es fa esment de la “parrochi Sancta Maria de Mazulino” Segons P Català, la parròquia degué de donar el nom a la domus que tenia la família Mansolí Al llarg del segle XIII apareixen documentats tot un seguit de membres d’aquesta nissaga El 1202 Arnau de Mansulino el 1228, Agnès i Albert el 1281, Guillem, etc El 1408 marca el final d’aquest llinatge amb la figura de Francesc Mansolí…