Aquest casal era situat a la riba esquerra de la riera d’Osor, en un petit coll sobre l’antic mas Feixiques.
El topònim de Mansolí apareix documentat en diverses ocasions al llarg del segle XI. El 1038 es fa esment de la “parrochi Sancta Maria de Mazulino”. Segons P. Català, la parròquia degué de donar el nom a la domus que tenia la família Mansolí. Al llarg del segle XIII apareixen documentats tot un seguit de membres d’aquesta nissaga. El 1202 Arnau de Mansulino; el 1228, Agnès i Albert; el 1281, Guillem, etc. El 1408 marca el final d’aquest llinatge amb la figura de Francesc Mansolí, el qual a partir d’aquest moment s’enllaçà amb altres, com ara els Vilalleons i després els Altarriba. Posteriorment, la possessió d’aquesta casa forta passarà a la família Salet, els quals, vers el 1584, duran a terme la primera restauració. Finalment, entre els anys 1895 i 1925 es produirà una segona rehabilitació de l’edifici.