Resultats de la cerca

Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a crear zones econòmiques especials fou…

Hom parla, per exemple, de gap entre l’oferta i la demanda, entre despeses i ingressos, etc

Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions financeres…

La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…

Com ara el volum de transaccions , que és la suma de tot allò que es ven computat tants cops com vegades és objecte d’una transacció en el període considerat, i volum dels treballs en curs , que és la suma dels valors de les diferents feines que hom fa en un moment donat

Utilitza i relaciona dades provinents del camp de l’economia, la psicologia i la neurobiologia

Metodològicament, l’anàlisi econòmica elabora categories econòmiques, defineix relacions entre categories, és a dir, lleis econòmiques, i ordena conjunts de lleis constituint teories econòmiques L’anàlisi econòmica apareix com a ciència deductiva perquè les lleis econòmiques deriven, amb les regles de la lògica i de la matemàtica, d’unes quantes proposicions bàsiques Tot i amb això, l’anàlisi econòmica no és una part de la praxeologia, tal com certs corrents doctrinals l’han definida des de Vilfredo Pareto fins a Ludwig von Mises L’anàlisi econòmica és una ciència empírica, com les altres…

El 1968 es graduà a la Norwegian School of Economics and Business Administration i es doctorà a la Carnegie Mellon University, a Pittsburgh EUA, el 1973 És professor de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara EUA Destacà per les seves contribucions a l’anàlisi de les variables que regeixen els cicles econòmics, aplicades en la reforma de bancs centrals i en el disseny de polítiques econòmiques El 1977 demostrà la importància de la credibilitat en la política econòmica Quant als cicles econòmics, provà que l’explicació de les pujades i baixades econòmiques no s’havien de buscar només al…

Llicenciat en ciències econòmiques i comercials per la Universitat de Barcelona 1968, es doctorà el 1975 a la Universidad Complutense de Madrid Exercí com a professor d’hisenda pública en ambdues universitats El 1983 aconseguí la càtedra d’economia aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universidad Autónoma de Madrid, i en 1979-86 fou director del Servei d’Estudis de l’Instituto de Estudios Económicos IEE També treballà per a l’administració pública com a economista del Gabinet d’Estudis de la Comissaria del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social 1970-73, i com…

Graduat en matemàtiques 1977 i ciències econòmiques 1978, i doctorat en econòmiques 1983 per la Universitat de Chicago Ha estat professor a les universitats de Califòrnia Berkeley, Chicago, Rochester i Stanford El 2011 s’incorporà a la Stern School of Business de la Universitat de Nova York El seu camp d’estudi se centra en l’anàlisi dels factors que influeixen, frenen o alenteixen el creixement econòmic, que identifica en el coneixement, la innovació tecnològica, la interacció i el capital humà en general teoria del creixement endogen El seu model atorga també un paper central a les…