Resultats de la cerca
Es mostren 1793 resultats
politonalitat
Música
Recurs musical propi del segle XX consistent a utilitzar diverses tonalitats sobreposades simultàniament.
El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’…
bé limitat
Antropologia
Sistema de valors segons el qual les coses bones de la vida són limitades i, per tant, la seva adquisició per un grup social es fa a costa d’un altre grup.
Es tracta d’un concepte introduït per l’antropòleg GMFoster en la seva investigació de Tzintzuntzan Mèxic el 1967, amb l’objectiu d’entendre les situacions de desconfiança i por amb grups veïns d’aquesta població
interculturalitat
Sociologia
Conjunt de relacions de contacte i d’intercanvi entre cultures diferents.
La interculturalitat no s’ha d’entendre només com el contacte entre dos objectes independents dues cultures en contacte, sinó com un procés d’interacció en què aquests objectes es constitueixen, a la vegada que es comuniquen
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
jurisdicció privativa
Dret
Jurisdicció exclusiva en una matèria o un fet determinat.
Aquesta exclusivitat es contraposa a la jurisdicció concurrent, que es dóna quan dues jurisdiccions poden entendre d’una mateixa matèria o un mateix fet i resoldre'ls separadament per exemple, quan un mateix fet és punit judicialment i governativament
psicologia ambiental
Ecologia
Psicologia
Part de la psicologia que estudia la relació de la persona amb el seu entorn.
Permet entendre la visió que tenen els individus dels problemes ambientals, les reaccions davant de les alteracions del medi, els condicionants de les actituds de la gent davant d’aquests problemes i la forma com assimilen la informació i les normatives ambientals
jurisdicció privilegiada
Dret
Jurisdicció especial que s’exerceix per dret singular, o sia, per raó de les persones o els organismes afectats.
En són exemples les jurisdiccions consulars, militars, eclesiàstiques, d’hisenda, tribunal de comptes, o bé quan, sense moure's de l’ordinària, per raó del càrrec o de la representació que ostenten les persones de la competència per entendre de la qüestió, rau en un tribunal superior
moral
Filosofia
Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics
remot | remota
Electrònica i informàtica
Dit de qualsevol element (procés, màquina, etc) lligat a un sistema informàtic per la llunyania física i, més concretament, per l’existència d’una connexió elèctrica de tipus telefònic.
En aquest sentit contrasta amb local i implica una comunicació a distància o transmissió de dades a través d’una línia de transmissió , bàsicament externa al sistema Un perifèric en situació remota és anomenat terminal contrasta amb l’anomenat simplement ' perifèric ' que cal entendre gairebé sempre com a local
presumir
Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc, de posseir una qualitat, un mèrit, etc.