Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
melanòcit
Biologia
Cèl·lula voluminosa, derivada de la cresta neural de l’embrió, amb el soma situat a la filera basal de la pell; emet prolongacions que es dirigeixen cap als espais intercel·lulars epidèrmics.
Els melanòcits es comporten com a glàndules secretores unicellulars i contenen en llur protoplasma estructures especialitzades, els melanosomes , repletes de tirosinasa, enzim que intervé en la síntesi de la melanina
Arthur Kornberg
Arthur Kornberg
©
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment…
oxidoreductasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims que catalitzen les reaccions d’oxidoreducció.
Constitueixen la classe de codi 1 dels enzims enzim Comprenen els enzims que actuen sobre els grups &139sbCHOH, &139sbC=O, -CH=CH, &139sbCHNH 2 , &139sbCH—NH—, i sobre NADH i NADPH
al·lopurinol
Química
Compost heterocíclic que es fon per sobre de 350°C, utilitzat per a inhibir la producció en excés d’àcid úric en els malalts de gota.
Anàleg sintètic de la hipoxantina, aquest fàrmac actua com a inhibidor competitiu de l’enzim xantinaoxidasa, impedint la transformació de l’hipoxantina en xantina i la d’aquest compost en àcid úric
fibrinòlisi
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual la fibrina coagulada és dissolta.
L’enzim que la destrueix és la fibrinolisina o plasmina, ferment que es forma a partir d’un precursor inactiu del plasma, la profibrinolisina o plasminogen La fibrinòlisi pot ésser activada per elements hístics o sanguinis
homocistinúria
Patologia humana
Cadascuna de les malalties qualificades com a trastorns congènits del metabolisme dels aminoàcids, caracteritzades per un augment de la concentració d’homocistina en la sang i en l’orina.
La més comuna és la que es deu a la manca d’activitat de l’enzim cistationina-β-sintetasa que converteix la metionina en cisteïna pot provocar retard mental, oclusions arterials, luxació del cristallí i glaucoma
Sidney Altman
Química
Químic nord-americà d’origen canadenc.
Professor a la Universitat de Yale, els seus treballs amb l’enzim ribonucleasa P mostraren que l’ARN també pot actuar com a catalitzador Juntament amb T Cech rebé el premi Nobel de química l’any 1989
alisina
Bioquímica
Aldehid derivat de l’aminoàcid lisina.
Es forma per oxidació mitjançant l’enzim lisil oxidasa Aquest tipus d’aminoàcid modificat és present, per exemple, en la proteïna denominada collagen, i forma enllaços creuats amb la lisina que doten de gran resistència i elasticitat aquesta proteïna
fibrinolític
Farmàcia
Dit de l’agent que activa la lisi dels coàguls de fibrina.
En l’organisme existeixen els activadors hístics i els plasmàtics Entre els agents fibrinolítics més emprats en medicina hi ha l’estreptocinasa i la urocinasa, que actuen estimulant la conversió del plasminogen en plasmina, enzim proteolític que hidrolitza la fibrina
cicloserina
Bioquímica
.
Impedeix la síntesi de la paret cellular bacteriana, inhibint l’enzim D-alanina-racemasa i impedint que la D-alanina s’incorpori al mucopèptid que forma la paret cellular És utilitzada com a fàrmac en el tractament de la tuberculosi