Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
condilartres
Paleontologia
Ordre que s’utilitza per a designar aquells ungulats primitius de difícil classificació dels quals han derivat altres ungulats.
La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada Segons la classificació de Van Valen 1966, el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari A banda dels Mesonychidae , que es troben…
Cuisià
Geologia
Segon estatge (i edat) de l’Eocè inferior, comprès entre l’Ilerdià i el Lutecià.
Busa

Vista del pla de Busa (Navès)
© C.I.C.-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), que formà fins a mitjan segle XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la…
titanoteris
Paleontologia
Grup de mamífers perissodàctils primitius que tingueren la màxima importància durant l’Eocè i l’Oligocè.
Tenien les potes curtes, de quatre dits les de davant i tres dits les de darrere, i posseïen un parell de banyes, bastant gruixudes, a la part frontal del crani el cervell era molt petit, i les formes més grosses arribaven a fer 2,5 m d’alçària
Priabonià
Geologia
Estatge (i edat) de l’Eocè superior marí, situat damunt el Bartonià i sota l’Oligocè.
L’estratotip és a Priabona Vèneto, Itàlia
Ilerdià
Geologia
Primer estatge (i edat) de l’Eocè inferior marí, situat entre el Tanetià i el Cuisià.
L’estratotip és a la conca de Tremp
Els rèptils fòssils
Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids Testudinidae L’únic…
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a…
Els tàlpids: talp i almesquera
Àrea de distribució mundial de la família dels tàlpids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Els tàlpids són insectívors sense cec, amb les cúspides de les molars en forma de W i emparentats filogenèticament amb els sorícids Són animals de dimensions petites longitud cap i cos 63-215 mm, amb la cua curta generalment entre 15 i 85 mm i musell cònic o en forma de petita trompa Els ulls són petits, de vegades rudimentaris i coberts per la pell, i els pavellons de l’orella són absents Les extremitats són curtes, pentadàctiles i quasi sempre són adaptades a l’excavació o a la vida aquàtica El…
Introducció al coneixement de les unitats tectòniques terciàries dels Països Catalans
Durant l’orogènia alpina, a l’era terciària, es produïren les deformacions que donaren lloc a les serralades més importants de l’actualitat Aquestes deformacions van ser el resultat de la collisió de diverses plaques litosfèriques En el contacte entre les plaques eurasiàtica i africana van formar-se la Serralada Bètica, els Pirineus, els Alps, l’Himàlaia que, amb altres, formen el cinturó orogènic alpino-himalaienc, format simultàniament al tancament de la mar de Tetis i, com a conseqüència de les deformacions a l’interior de les plaques esmentades, també van formar-se altres orògens, menys…