Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
el Remei de Caldes

Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al N de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.
Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari La primera capella coneguda s’aixecà el 1548 la imatge, que era de terra cuita, es perdé al s XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i la capella S'hi celebra un important aplec el dia de la festa
la Pau
Ermita
Ermita que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, dins el terme municipal de Santa Maria del Camí (Mallorca), al SE de la vila.
És dedicada a la Mare de Déu de la Pau fou fundada al s XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 del 1772 al 1800 estigué deshabitada És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat Diversos poetes Pere d’APenya, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Guasp, Josep Calafat, Miquel Dolç han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu
Sant Ponç d’Alinyà
Ermita
Ermita del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a mig camí de Perles i Alinyà, prop del cim d’un tossal (1 178 m) que domina, per la dreta, el riu de Perles.
Segons Madoz, l’ermita és construïda al lloc on hi hagué un antic castell, homònim La capella, rectangular, ha estat allargada per ponent Hi ha un tapís, potser del segle XVI, on es representa un bisbe i dos màrtirs La tradició hi vol veure, sense gaire fonament, tres ermitans germans que havien viscut a Sant Ponç, a Santa Pelaia i a Santa Fe d’Organyà
les Virtuts
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 545 m alt., damunt el cingle, dominant la vall del riu de la Glorieta.
Eclesiàsticament depenia de l’Albiol En aquest indret, dit la vall de Rascaç , del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins Al primer terç del s XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del s XIX El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule
síl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels nereidiformes, de cos petit, de 2 a 6 cm, amb dos palps robusts, tres antenes i nombroses dents petites a la faringe.
Tenen molts segments, dotats d’òrgans locomotors o parapodis i proveïts, llevat del primer, de quetes Hi ha diverses modalitats de reproducció sexual, amb desenvolupament directe i oviparisme, i també partenogènesi, amb viviparisme, escissiparitat, gemmació, etc Habiten a la costa entre algues, ascidis, briozous i hidroïdeus, i alguns són comensals de bernats ermitans Els individus proveïts de quetes natatòries són pelàgics en llur maduresa
Antonio de Castañeda
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs
Sant Segimon del Montseny (Viladrau)
Art romànic
És un santuari que es troba situat al vessant nord-occidental del Matagalls Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, a la parròquia de Sant Martí de Viladrau Inicialment fou una capella eremítica i la gran devoció comarcana feu que es convertís en un important santuari Mentre el terme de Taradell es documenta l’any 893, la parròquia de Sant Martí no ho fa fins al 908 La notícia d’un culte a sant Segimon no es troba fins al 1290, quan hi devia haver la petita capella que es conserva, mig malmesa, dins una cova, bé que és de difícil atribució, és a dir tant pot…
Sentfores
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (Santa Maria de Sentfores) del municipi de Sant Martí de Tous, Anoia.
Existia ja el 1329 la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835 La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat És lloc de molta devoció comarcana
Sant Pere de Gaià
Eremitori
Antic eremitori situat a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del segle XIII endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del segle XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià