Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Édouard Vuillard
Pintura
Pintor francès.
Fou membre del grup nabí , més per amistat que no pas per convicció estètica Fou fortament influït per l’estampa japonesa La seva pintura, intimista tant en els retrats com en escenes d’interior, és tècnicament refinada Combinà en una mateixa obra l’oli, l’aiguada i el pastel, generalment damunt cartó, conservant sempre, però, l’harmonia del conjunt Al llit 1891, Musée National d’Art Moderne, París, Sota la làmpada 1892, Museu de l’Anunciada, Sant Tropés Conreà també la pintura mural decorativa Menjador de la casa Natanson avui els plafons són al Musée National d’Art Moderne, París Illustrà…
Adrià Vilalta i Vidal
Dret
Advocat, germà dels periodistes Antoni i Emilià Vilalta i Vidal.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Treballà a l’administració pública com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, on romangué fins el 1936 Afeccionat al periodisme, fou autor d’alguns articles a El Diluvio Arran de la guerra civil, s’exilià primer a Bèlgica, a Brusselles, i el 1938 es traslladà a Mèxic Hi reprengué la seva tasca periodística Fou Collaborador al diari Excelsior , on publicà durant més de trenta anys fou també un dels fundadors de la revista Estampa , dins de la mateixa empresa Treballà com a investigador a la cambra nacional de…
gravat
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Imatge obtinguda per estampació de la planxa o matriu gravada amb aquest efecte.
Pren també el nom de prova i d' estampa Hom distingeix diversos tipus de gravats, segons els diferents tipus de planxa la qual rep el mateix nom amb què han estat impresos Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha concebut l’obra i ha gravat la planxa, gravat d’interpretació si el gravador ha pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic fotogravat i no pas per la mà de l’artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet rebaixant la part corresponent als blancs…
Enric Masriera i Colomer
Música
Compositor i pianista català.
Vida Fou alumne de CG Vidiella, amb qui estudià piano, i d’A Barba i F Alió El 1888 fundà l’Associació Musical de Barcelona, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts simfònics estables, llevat dels cicles de quaresma Exercí també la crítica musical Cap al final de segle marxà de Barcelona, passà per París i s’establí finalment a Cuba, al Vedado, on desenvolupà la seva activitat com a professor i dinamitzador de l’associacionisme musical Compongué obres de tipus religiós, peces per a cant i piano, obres de saló i un drama líric…
James Abbot McNeill Whistler
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador nord-americà.
Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery, Washington, La…
Leonhard Hutz
Disseny i arts gràfiques
Història
Edició
Impressor alemany que probablement procedia del cercle de Hans Rix de Chur.
Installat a València almenys des del 1493, on publicà la Història de la Passió , de Bernat Fenollar 1493, i el quart volum Cartoixà Ludolf de Saxònia, traduït per Roís de Corella 1495, edicions fetes en companyia de Peter Hagenbach El 1496 imprimí a Salamanca amb un tal Lope Sanz probablement traducció dolenta d’un nom alemany un dels llibres més típics del seu estil d’illustració la Repeticions de amores e arte de ajedrez , de Luis de Lucena El 1499 era a Saragossa amb l’impressor GCoci, i l’associació perdurà fins el 1504, que obrí una impremta a València, on, el 1506, estampà…
Miquel Àngel Colomar i Moyà
Literatura catalana
Poeta, narrador, crític literari i periodista.
Publicà poemes i crítiques d’art i de literatura a la premsa Fou redactor d’“El Día” i collaborà a “Baleares”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i “Les Nouvelles Littéraires” Atret primer per l’Escola Mallorquina, als anys vint defensà la introducció de l’avantguardisme a les Illes En poesia rebutjà l’estètica modernista i cercà una expressió sintètica basada en la imatge i la suggestió Produí sobretot en castellà, però també escriví en català gràcies a la influència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel A la postguerra collaborà amb pseudònims a “Hoja del Lunes” i “La…
Carlos Pérez de Rozas Masdeu
Cinematografia
Fotoperiodista.
Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis, Carles , Manuel, Enric i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris Las Noticias , El Día Gráfico i La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de La Vanguardia després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de promoció de la…
Guillem Agel i Barrière
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i editor.
Nomenat mestre de l’escola de Tuïr l’any 1780, actuà com a empresari de les representacions teatrals celebrades a benefici de l’església, i al seu voltant s’aplegaven els dramaturgs més importants del període neoclàssic del Rosselló Grup de Tuïr Fou un fervent partidari de la Revolució des del començament, i el 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats Almenys des del 1792 féu d’impressor i estampà diverses obres literàries, l' Ordo divini officii 1797 del bisbe constitucional de Perpinyà Gabriel Deville i el Calendari curiós i útil almanac…
cos negre
Física
Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa per un cos negre és…