Resultats de la cerca

L’estimulació dita “eròtica” engloba un conjunt de fenòmens psicosomàtics que van des de la manipulació dels òrgans sexuals a la recreació, gràcies a la fantasia, del plaer emocional de l’acte del coit Característiques fisiològiques bàsiques de l’orgasme són les contraccions de la plataforma orgàstica en la dona i l’ejaculació en l’home Després dels estudis de Kinsey i, sobretot modernament, de Master i Johnson, la psicofisiologia diferencial de l’orgasme ha aportat algunes dades importants així, els sentiments concomitants són més variables i durables en la dona que en l’home en…

Les fibres preganglionars s’originen en les porcions dorsal i lumbar de la medulla espinal, i les postganglionars, amielíniques, s’uneixen als nervis raquidis i cranials o formen plexes carotidi, solar, hipogàstric, etc Aquest sistema innerva tots els òrgans viscerals que tenen musculatura llisa tub gastrointestinal, bufeta urinària, òrgans genitals, ull i musculatura llisa de l’òrbita, totes les glàndules incloses les sudorípares, el miocardi i els vasos sanguinis Té una relació íntima amb els processos tròfics i les funcions secretores i cardiovasculars La seva estimulació…

Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una hiperplàsia suprarenal…

El sistema nerviós intervé en l’exercici físic activant diversos mecanismes que d’una o d’altra manera coordinen l’acció dels músculs esquelètics i de diversos teixits de l’organisme Aquests mecanismes són molt complexos, per bé que, de manera esquemàtica, es pot considerar que hi incideixen a dos nivells D’una banda, el sistema nerviós és el que regula el nivell de contracció, o d’acció en general, dels diferents grups musculars implicats en un determinat moviment o posició corporal, concretament mitjançant l’estimulació de les unitats motores D’altra banda, el sistema nerviós…

És un derivat de l’amfetamina i, per tant, augmenta l’alliberament de neurotransmissors cerebrals com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que estimulen el sistema nerviós central generant un estat d’empatia que facilita les relacions socials i elimina la sensació de cansament Té efectes perillosos a curt termini i tòxics molt greus a llarg termini L’estimulació del sistema nerviós pot ocasionar alteracions en el càlcul visual de les distàncies i provocar accidents de trànsit El seu consum crònic causa una disminució en la concentració de dopamina que comporta…

Hom considera que hi ha una ejaculació retardada quan, de manera repetitiva, es presenta una incapacitat per al desencadenament del reflex d’ejaculació després d’un període de temps prolongat d’estimulació sexual adequada, La incapacitat d’ejaculació es pot manifestar amb qualsevol pràctica sexual, però és més freqüent que només s’inhibeixi l’emissió de semen durant el coit vaginal No s’ha de confondre aquesta disfunció amb l’anomenada ejaculació retrògrada, situació que de vegades és deguda a l’extirpació de la pròstata i en la qual es produeix l’ejaculació, però el semen no és…

Hom podria dir que la funció dels músculs és de contreure’s, però aquesta afirmació requereix matisacions, ja que es podria concloure que un múscul quan es contreu s’escurça necessàriament i aconsegueix amb això un moviment, la qual cosa no té lloc en tots els casos, ja que hi ha diferents tipus de contraccions musculars Tota contracció muscular es produeix quan, després de rebre l’impuls elèctric oportú que desencadena l’acció, una o més fibres musculars es contreuen, sia escurçant-se i, d’aquesta manera, escurçant també el múscul, o augmentant llur tensió En el múscul llis i en el miocardi…

El mal de coll és un dels símptomes principals que es presenten en les malalties de la faringe i la laringe Es produeix a conseqüència de la irritació de les fibres nervioses sensitives de la mucosa originada per una inflamació o una compressió de la mucosa El mal de coll pot ésser d’intensitat molt variable segons el cas Sempre, però, s’intensifica en la deglució, perquè el desplaçament de la saliva o dels aliments sobre la mucosa irritada incrementa l’estimulació dolorosa En els infants més petits, el mal de coll es pot manifestar amb un rebuig del menjar, malgrat que poden…

La sordesa-mudesa és l’associació de sordesa intensa de les dues orelles i la incapacitat de parlar De fet, es tracta d’una sordesa, de qualsevol origen, que com que existeix ja abans que l’infant aprengui a parlar li dificulta l’aprenentatge de la parla sense que hi hagi, però, cap afecció dels òrgans de fonació Si un infant sord no rep una estimulació adequada no accedeix a l’aprenentatge de la parla, i això provoca una deterioració del procés de desenvolupament Així, no és estrany que un nen sord sigui considerat equivocadament com a retardat mental En canvi, si es procedeix a…