Resultats de la cerca

Segons l’anàlisi marxista, les forces i relacions de producció constitueixen la base que determina l’estructura de la societat, corresponentment dividida en classes, i la consciència i ideologia d’aquestes El fet que Marx i el marxisme hagin destacat aquest problema fou preparat per Saint-Simon i els seus seguidors, així com per Proudhon per contra, els sociòlegs anglosaxons tendeixen a diluir les classes socials sota el concepte genèric d'estratificació social, que, tot i que pugui superposar-se al de classe, designa un fenomen completament diferent Les classes socials apareixen amb la…

És el resultat de l’acció d’una mateixa força sobre roques de característiques molt diferents En són exemple els plecs diapírics

En cristallografia, és emprat per a representar les cares d’un cristall Hom suposa que el cristall és situat en el centre d’una esfera de radi arbitrari, i hom traça, des del centre de l’esfera, una perpendicular a cadascuna de les cares que es prolonga fins a tallar la superfície esfèrica en un punt anomenat pol de la cara corresponent Les cares del cristall són així representades pel conjunt de pols a la superfície de l’esfera Per a representar la posició d’aquests pols en projecció estereogràfica, hom escull com a pla de projecció el pla horitzontal de l’equador, i com a punt de vista un…

En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm En les…

Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa central, les…

Aquest fenomen pot ésser produït per una excessiva taxa de compressió del motor, pel baix octanatge del combustible utilitzat, per un sobreescalfament ocasional de la culata, per un excessiu avanç de l’encesa, o bé per la combinació de més d’una d’aquestes causes alhora Per tal d’evitar aquest problema que, a més de fer minvar la potència del motor, pot arribar a deteriorar-lo, hom pot reduir-ne la taxa de compressió, o bé augmentar el poder antidetonant del combustible La primera solució redueix la potència del motor i la segona fa augmentar l’emissió de residus altament…

Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h, i els…

Mapa geològic del vessant meridional de la serra de Collserola S’observa la complexitat litològica de l’Ordovicià superior i el contacte intrusiu de la granodiorita que talla la resta de contactes Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Una de les àrees on afloren materials sedimentaris paleozoics metamorfitzats en grau baix fàcies dels esquistos verds és la serra de Collserola Aquesta àrea forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que de Barcelona cap al NE és formada essencialment per granitoides A la serra de…

És la part superior del llac L’aigua del mixolimni es mescla i hi permet la distribució d’oxigen