Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Pietro Raimondi
Música
Compositor italià.
Després d’estudiar al Conservatori de Nàpols, es traslladà a Gènova 1807, on es dedicà a l’ensenyament i començà la seva carrera com a operista L’èxit que aconseguí durant els tres anys següents el portà a deixar aquesta ciutat per tal de supervisar les estrenes de les seves òperes en diverses ciutats italianes El 1824 fou nomenat director dels teatres reials de Nàpols i un any més tard començà a ensenyar al conservatori napolità El 1833 es traslladà a Palerm, on dirigí el Teatro Carolino, i al final del 1852 fou nomenat mestre de capella de San Pietro a Roma, càrrec que pogué ocupar només…
Maurice Kufferath
Música
Musicògraf, violoncel·lista i director belga.
Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política agosarada pel…
François-Antoine Habeneck
Música
Violinista, director i compositor francès.
Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari de la música…
Thomas Schippers
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…
Heinrich Hollreiser
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Munic amb el director Karl Elmendorff Debutà com a director al Teatre de l’Òpera de Wiesbaden el 1932 Més tard treballà a Darmstadt, Mannheim i Duisburg Del 1942 al 1945 fou director de l’Òpera Bavaresa de Munic per recomanació del director austríac Clemens Heinrich Krauss El 1945 fou nomenat director general de música a Düsseldorf, càrrec que ocupà fins el 1951 Entre el 1952 i el 1961 fou el principal director convidat a l’Òpera de Viena i entre el 1961 i el 1964 ho fou a la Deutsche Oper de Berlín, on dirigí estrenes d’òperes del segle XX Entre…
Javier Daulte
Teatre
Autor i director teatral.
Fundador del grup Caraja-ji, director artístic del teatre Payró de Buenos Aires entre el 1992 i el 1998 i director artístic de la Sala Villarroel de Barcelona des del 2006 Entre les seves estrenes cal destacar Criminal 1996, Martha Stutz 1997, Faros de color 1999, Gore 2000, Fuera de cuadro 2001, La Escala humana 2001, Intimidad 2001, Demóstenes Estomba 2002, Bésame mucho 2002, El vuelo del dragón 2002, 4D Óptico 2003, Estás ahí 2004-05, Nunca estuviste tan adorable 2004, Metamorfosis 2005 i La felicitat 2007 L’any 2007 estrenà al TNC Com es possible que t'estimi tant , espectacle creat per…
Pablo Heras Casado
Música
Director d’orquestra andalús.
Estudià al conservatori de Granada direcció d’orquestra amb Harry Christophers i Christopher Hogwood Ha estat director asistent de la Joven Orquesta Nacional de España 2000-01 i de l’Òpera de París 2006-07 El 2007 guanyà el concurs de Directors de Lucerna i des del 2011 és titular de l’orquestra de St Luke Nova York Ha dirigit algunes de les millors orquestres del món, com la Filarmònica de Los Angeles, les simfòniques de Chicago i Boston i la Staatskapelle de Dresden i, a l’octubre del 2011, la Filarmònica de Berlín Fundà l’Orquesta Barroca de Granada 2002 i la Compañía Teatro del Príncipe…
Alan Hacker
Música
Clarinetista i director d’orquestra britànic.
Es formà a la Royal Academy of Music, on es diplomà l’any 1959 amb l’obtenció del premi Dove Ingressà de seguida a l’Orquestra Simfònica de Londres, de la qual formà part fins el 1966 Ben aviat dirigí la seva carrera cap a la interpretació de música amb criteris històrics i també a la música contemporània Fou membre fundador dels Pierrot Players, coneguts més tard com a Fires of London, amb els quals estrenà obres de compositors anglesos contemporanis com Peter Maxwell Davies El 1971 fundà el seu propi grup, Matrix, i estrenà obres de P Boulez, E Blake, H Birtwistle i A Goehr Des del final…
Peter Gottlieb
Música
Baix baríton txec naturalitzat francès.
Estudià a Rio de Janeiro, on debutà amb La bohème 1948 Posteriorment amplià la seva formació a Florència, fins que es traslladà definitivament a París Estrenà amb gran èxit l’ Òpera d’Aran , de Bécaud, gràcies al qual pogué destacar-se en els grans papers del repertori, especialment de WA Mozart Comte d’Almaviva, Don Giovanni, Don Alfonso, Papageno i G Puccini Scarpia, Sharpless, Gianni Schichi Ha actuat regularment a l’Òpera de París, a la de Gant, a la d’Anvers i al Teatre de la Monnaie de Brusselles, així com al Grand Théatre de Ginebra, on ha excellit en òperes de R Strauss, PI Cajkovskij…
Giovanni Battista Rubini
Música
Tenor italià.
Rebé la primera formació musical del seu pare, músic aficionat i trompista El 1812 entrà com a corista i violinista en el Teatre Riccardi de Bèrgam i el 1814 debutà a Pavia amb Le lacrime di una vedova , de P Generali L’any següent fou cridat per l’empresari D Barbaja a Nàpols, on interpretà L’italiana in Algeri , de G Rossini L’èxit aconseguit amb aquesta òpera feu que fos sollicitat pels principals teatres europeus Després del triomf de les representacions de La Cenerentola de Rossini, a París, els millors compositors operístics de l’època se’l disputaren per a les seves estrenes Així, fou…