Resultats de la cerca

Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i a Mallorca,…

La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles…

Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on és professor d’arqueologia des de l’any 1989 Ha centrat el seu treball de recerca en el món feniciopúnic de la Mediterrània occidental, particularment al País Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació També forma part de l’equip que excava la ciutat fenícia de Lixus Larraix, Marroc Ha estat director de la revista Saguntum entre el 1988 i el 1998 i vocal de la Comissió Assessora d’Arqueologia del govern balear 1984-94 Entre les seves publicacions cal destacar Urna de…

Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de…

La secció transversal dels pous sol ésser rectangular, en terrenys ferms i per a profunditats relativament petites, o circular, per a grans profunditats, en alguns casos superiors a 3 000 m, en terrenys esllavissadissos, quan travessen capes aqüíferes, etc, i el seu diàmetre, o els seus costats, sol ésser comprès entre quatre i vuit metres Hom anomena pou mestre el que arriba a la superfície del sòl, i segons que tingui per finalitat permetre l’extracció de mineral o facilitar la ventilació és anomenat, respectivament, pou d’extracció o pou de ventilació Els pous poden ésser practicats en…

Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils Excavà…

Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll Fou director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria 1971-72 i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló des de la seva fundació 1975 fins a la seva jubilació Fou fundador 1974 i director de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques Dirigí la secció d'Arqueologia del Museu de Belles Arts de Castelló Excavà nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal destacar el poblat…

Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del baix imperi…

La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer o formigó, que té una cambra a…

Graduat a Cambridge en arqueologia i paleontologia 1926, feu un gran nombre de troballes de fòssils d’homínids al jaciment d' Olduvai , que contribuïren de manera decisiva a situar l’origen d’aquests primats a l’Àfrica en contra de la hipòtesi de l’origen asiàtic prevalent fins els anys cinquanta La major part de les seves aportacions foren en collaboració amb Mary Douglas Nicol Londres 1913 — Nairobi 1996, amb qui es casà el 1937 Entre les restes de més importància cal esmentar les del Proconsul africanus 1948, l' Australopithecus boisei 1959, Homo habilis 1961 i les petjades d'…