Resultats de la cerca

A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill Richard Franko…

El 1730 feu d’organista a Saint Olave en substitució de John Shuttleworth, i el 1738, a Saint George-in-the-East El musicògraf J Hawkins escriví d’ell que les seves interpretacions "es distingien per la singularitat del seu estil, el qual era docte i sublim a la vegada" La seva reputació com a virtuós de l’orgue feu possible que compositors del talent de GF Händel, F Geminiani, T Roseingrave, M Greene, JCh Pepusch i d’altres anessin a sentir-lo La seva aportació més significativa a la literatura organística consisteix en els famosos voluntaris, admirables peces de caràcter…

Des de les pàgines de la revista Nea Grámmata ‘Noves Lletres’ introduí els corrents europeus en la poesia neogrega El 1940 publicà Prosanatolismí ‘Orientacions’, llibre ple de lluminositat La Segona Guerra Mundial determinà l’aparició, en l’obra del poeta, del dolor i de la mort Ãsma iroïkò kè pénthimo già tòn khaméno anthypolokhagò tĩs Albanías , ‘Cant heroic i fúnebre per a un sotstinent caigut a Albània’, 1945, i Tò Áksion estí, 'L’És digne’, 1960, on intentà de transposar en una dimensió humana, ètnica i laica el món espiritual expressat en la litúrgia grega És també autor…

A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el consideren un…

Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III, i Joseph Haydn el tingué en gran estima De les seves òperes, influïdes per ChW Gluck, destaquen Proserpina 1781 i Aeneas i Carthago 1790 Pel que fa a la música instrumental, són importants les simfonies en do menor 1783 i Fúnebre 1792, que…

Reconegut solista, impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona de la qual fou sotsdirector Creador d’una obra que inclou la música de cambra, les cançons i les peces per a piano, les seves composicions pedagògiques són força conegudes actualment Entre aquestes cal incloure el Método de solfeo , la Técnica del piano i Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos Insert en una estètica d’ascendència romàntica amb llenguatge musical postlisztià, del conjunt de la seva obra sobresurten les Dues sonates per a piano , la Petita suite per a quintet de corda i piano 1931 i la…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín entre el 1927 i el 1934 Després de dirigir diferents orquestres a Lübeck i a Berlín, es traslladà a Holanda, on fou director de l’Orquestra Filharmònica de la Haia i segon director de la prestigiosa Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec aquest darrer que ocupà en 1942-49 A partir del 1950 fou director de l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, i des del 1966, professor de direcció a la Hochschule für Musik de Munic La Suite per a orquestra 1937, que dirigí al capdavant de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, fou la seva presentació en…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en castellà…

Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del…

Augustinià secularitzat 1822, d’idees liberals, bon predicador, d’àmplies curiositats intellectuals i molt actiu, participà en la majoria d’activitats i entitats culturals de l’època el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del “Diario Oficial” i soci fundador de la Societat d’Amics del País, que presidí 1837, 1840 i 1843 predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa El 1823 fou…