Resultats de la cerca

És autor d’una collecció de sermonaris i llibres piadosos que assoliren una gran fama a tot el món de l’islam Els musulmans el veneren com a sant awliyā'

Estudià teologia a l’estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d’Escaladei 1425, on morí en fama de santedat Escriví un Liber Revelationum , que es conserva manuscrit

Franciscà, tingué fama com a orador, i publicà diversos sermons 1783, 1784, 1793 i 1797 Deixà inèdit un Diccionari català , conservat a la Biblioteca de l’Acadèmia de Bones Lletres

Representant del tardà manierisme romà El 1581 anà a Roma, on assolí una gran fama frescs de sant Joan del Laterà, del Palau dels Conservadors i de la villa Aldobrandini

El model més reeixit fou l' Isabella , automòbil de turisme que guanyà fama de robustesa i potència, que fou construït entre el 1954 i el 1961, any que cessà la fàbrica

Assolí la fama amb el divan Malā‘ika wa-šayātīn ‘Àngels i dimonis’, 1950 Escriví també poesia política, com el seu divan  Aš'ār fī-l-manfā’ ‘Versos a l’exili’, 1958

El 1762 entrà a formar part de l’orquestra de la cort del duc Christian IV de Zweibrücken, de la qual fou mestre concertista des del 1768 Assolí una gran fama com a virtuós del fagot, la qual cosa li facilità la consagració definitiva en aquest instrument El 1770 abandonà el càrrec que tenia a Zweibrücken i s’establí com a fagotista a París, on publicà diverses composicions seves Tres anys més tard, havent fet una estada a Londres, on es presentà com a fagotista, s’incorporà a la capella musical del príncep hereu de Prússia -el futur Frederic Guillem II- a Potsdam Compongué més d…

El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud

Des del 1922 guanyà fama escrivint per a alguns setmanaris Publicà The Late George Apley 1937, premi Pulitzer, Wickford Point 1939, B F's Daughter 1946, Point of No Return 1949 i altres

Autor de cançons, assolí una gran fama amb l’opereta Méfie-toi de Pharaon 1872 i, sobretot, amb Les cloches de Corneville 1877, que hom representa habitualment i ha estat sovint enregistrada en discs