Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
teodicea
Filosofia
Terme que, en general i etimològicament, significa ‘‘justificació de Déu’’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat; en aquest segon sentit, la teodicea és considerada com a part de la metafísica, com a continuació i concreció de l’ontologia.
El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció amb els fets…
corba de Peano
Corba de Peano traçada unint els punts centrals dels successius quadrats en què hom divideix el quadrat inicial
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un quadrat, corba que, amb una longitud finita des del seu començament, ateny qualsevol punt del quadrat inicialment fixat.
teorema de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Teorema segons el qual en un espai normat de dimensió finita E, els tancats fitats són les parts compactes de E.
Així, a la recta real ℝ, els compactes són les unions finites d’intervals tancats
difracció de Fresnel
Física
Tipus de difracció en què el focus lluminós, la pantalla receptora o ambdós alhora són a una distància finita del sistema difractor.
pols
Electrònica i informàtica
Senyal elèctric de durada finita, generalment breu, que presenta un augment del seu valor i una disminució posterior fins al valor que tenia inicialment.
Un pols de durada molt breu s'anomena impuls
teorema de Riesz
Matemàtiques
Teorema segons el qual en un espai vectorial topològic separat existeix un entorn precompacte de zero només si l’espai és de dimensió finita.
Aquest teorema és una de les bases de la teoria espectral d’operadors compactes
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una mesura és anomenada fitada…
ortogonalització
Matemàtiques
En un espai vectorial de dimensió finita i dotat d’un producte intern, procés que permet de determinar una base ortogonal (ortogonalització de Gram-Schmidt).
convergència quadràtica
Matemàtiques
Convergència de variables aleatòries que tenen moment de segon ordre finit ( variància finita: E(|x2|) + ∞) i que és caracteritzada per la distància en mitjana quadràtica .
És a dir, que x n convergeix en mitjana quadràtica a x si d x n , x tendeix a zero quan tendeix a infinit Aquesta convergència implica la convergència en probabilitat, però no la quasi-segura
paquet d’ones
Física
Superposició d’ones monocromàtiques, que ocupen una regió finita de l’espai, les freqüències de les quals són compreses en un interval molt reduït respecte a llur valor absolut.