Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
cremallera
El cremallera de Núria
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un tercer carril dentat on engranen les corresponents rodes dentades de la locomotora per tal d’obtenir esforços de tracció superiors als que li permetrien els dos carrils de simple adherència.
Aquest sistema és adequat per a ferrocarrils de muntanya amb pendents del 15% Núria al 25% Zugspitze, Jungfrau, excepcionalment més i tot Corcovado, Brasil, 30% Pilatus, Suïssa, 48% El carril dentat o cremallera se situa a l’eix de la via, i pot consistir en unes barres paralleles unides per petites travesses sistema Marsh, Mount Washington, EUA, 1866 sistema Riggenbach, Rigi, Suïssa, 1889, en una sola barra amb dents a ambdós flancs sistema Strub, Jungfrau, Suïssa, 1912, en dues o tres barres dentades paralleles desplaçades de mig pas o d’un terç sistema Abt, Montserrat, del…
salmó

Salmó remuntant el riu
© Verity Johnson / Dreamstime.com
Ictiologia
Peix de la família dels salmònids que pertany als gèneres Salmo, Oncorhynchus (americà), Coregonus (llacs centreeuropeus), etc.
L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces…
bavosa de cresta

Bavosa de cresta
Jon McIntyre iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa de color verd fosc, més clar als flancs i al ventre.
Presenta uns filaments damunt els ulls
baluard
Història
Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla.
Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d’unió i un accés situat a la part interior del recinte La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l’artilleria Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s XVI A Barcelona s’inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553 Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l’escola francesa…
Sargantana de paret
Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…
rosca

Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre…
marsopa
Mastologia
Nom donat a diverses espècies de mamífers cetacis odontocets de la família dels delfínids que pertanyen als gèneres Phocoena, Phocoenoides i Neophocoena.
La marsopa comuna Phocoena phocoena ateny 2 m de llargada, i té el cap petit i poc diferenciat del tronc, l’aleta dorsal triangular i baixa i les aletes pectorals petites i ovalades És de color negre al dors, d’un gris metàllic als flancs i blanc al ventre Té un centenar de dents, petites i estriades verticalment Habita en grups nombrosos, freqüentment, a prop de la costa, i de vegades penetra en els rius s’alimenta fonamentalment de peixos, i també de crustacis i de molluscs La gestació dura 10-11 mesos Habita a l’hemisferi boreal, i a la Mediterrània només accidentalment La seva carn és…
panga

Panga (Pangasianodon hypophthalmus)
Hectonichus (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels siluriformes, de la família dels pangàsids, originari del Sud-est asiàtic.
Fa fins a 1,3 m de llargària, i és de cos comprimit lateralment, amb el dors de color gris, els flancs argentins, el ventre blanquinós i les aletes de color gris fosc, amb una línia negra a l’aleta anal i als lòbuls de l’aleta caudal Sota la denominació genèrica de panga, hom sol incloure també diverses espècies del gènere Pangasianodon P bocourti , P hypophthalmus , P pangasius de dimensions entre mitjanes i grans, que habiten els cursos mitjans i baixos dels rius, sovint en aigües molt poc oxigenades Criat tradicionalment en captivitat, la facilitat i l’elevada rendibilitat…
falcó mostatxut

Falcó mostatxut
© fototeca.cat
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, d’uns 30 a 35 cm.
Presenta les parts superiors de color negre pissarrenc les galtes i una franja ampla i vertical a sota de cada ull són negres, i la gola i les parts laterals del coll són blanques tenen el pit i els flancs de color blanc rogenc, amb ratlles verticals negrenques, i el ventre i les parts més inferiors són d’un marró rogenc molt viu El bec és blavenc, amb la punta més fosca, i la cera, el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu S'alimenta d’espiadimonis, coleòpters grossos, ortòpters, lepidòpters, orenetes i falcillots, i fins i tot de petits mamífers Fa la posta en nius…
Els mugílids: llisses
Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…