Resultats de la cerca

El seu símbol és L , i val L = N ϕ/ I, N essent el nombre d’espires, ϕ el flux d’una espira i I el corrent La unitat de mesura és el henry

Es basa en l’efecte fotoelèctric i fou ideat per W Zworykin el 1936 Consta d’un fotocàtode i d’un multiplicador d’electrons compost de diversos dínodes i d’un ànode Tot el sistema treballa en el buit per tal d’evitar les pèrdues d’electrons per collisions amb els àtoms Els electrons inicialment emesos pel fotocàtode són accelerats pel camp elèctric que hi ha entre aquell i el primer dínode, sobre el qual incideixen tot provocant l’emissió d’un nombre més elevat d’electrons Aquests són successivament accelerats pel camp elèctric que hi ha entre dínode i dínode, talment que es repeteix en cada…

Aquesta força, anomenada també termoelectromotriu , té la direcció perpendicular al pla format pel flux calorífic i el camp magnètic

Hom la representa per M Segons que el flux considerat sigui energètic o lluminós, hom parla d' excitància radiant M e o d' excitància lluminosa M v

Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…

Pot donar-se tant en condicions subaèries, per exemple en ventalls alluvials, com submarines, per exemple al peu del talús continental El debris flow sol ser un flux laminar no turbulent, i genera un dipòsit tabular més o menys desorganitzat internament, compost per argila i fragments de roca de mida diversa fins a blocs de dimensions mètriques

És un procés controlat per la presència d’una capa o zona de materials de densitat inferior a la de les roques suprajacents i de plasticitat més elevada El flux pot ésser desencadenat per forces gravitacionals, tectòniques o per combinació d’ambdues Les estructures resultants del diapirisme s’anomenen diapirs Els diapirs salins, deguts a l’elevada plasticitat i baixa densitat de la sal, són uns dels més comuns a l’escorça El diapirisme també és considerat un dels mecanismes efectius de transport magmàtic Els diapirs plutònics es formen quan la força ascendent del magma supera la…

Durant les operacions d’aterratge i d’envol, quan la velocitat és baixa i hom necessita incrementar l’angle d’atac, una part de l’ala situada prop del caire d’atac se separa de la resta i constitueix una ranura El flux d’aire accelerat en passar per aquesta obertura incrementa l’energia de la capa límit de la part superior de l’ala i n'evita així el despreniment i, per tant, la pèrdua de la sustentació En certes aeronaus militars la formació de la ranura és automàtica quan l’angle d’atac esdevé massa gran

Estudia el comportament de les substàncies amb models que superen el concepte de cos sòlid indeformable d’Euclides, el qual es trenca sotmès a una gran sollicitació, i que superen també el comportament mecànic elàstic lineal perfecte introduït per Hooke Semblantment, pel que fa als fluids, el líquid de Pascal, incompressible i sense altra resistència al moviment que la seva inèrcia, fou desplaçat pel fluid perfectament viscós de Newton, el qual és superat actualment per altres models Així, als comportaments dels cossos elàstics preferentment newtonians o de Hooke s’afegeixen els inelàstics,…