Resultats de la cerca

En català, són fonemes oclusius p, t, k i b, d, g, al costat de ž, s, z, considerats també oclusius o, més descriptivament, africats, és a dir, com una successió d’un moment oclusiu i un moment fricatiu

Tot i que comparteixen aquestes característiques els fonemes líquids l, r, m, n i alguns de vocàlics, sobretot els més tancats i, u , de fet només els primers són descrits com a sonants en la majoria d’escoles lingüístiques

S'oposa a sonor o fluix En la terminologia acústica, els fonemes sords s’anomenen també tensos, atès que l’energia articulatòria es concentra a les cavitats supraglòtiques En català, són sordes les consonants p, f, t, s, š š, k

La qualificació de polifonemàtica o monofonemàtica d’una seqüència depèn sovint de criteris teòrics adoptats d’antuvi En català, per exemple és possible de considerar, en seqüències de tipus qua- , dos o bé tres fonemes, respectivament, kw-á i k-w-á

L’abreujament fonètic pot ésser qualitatiu , si desapareixen fonemes de la forma primitiva, com, per exemple, ràdio per radiofonia , o Cesc per Francesc o quantitatiu , si la reducció afecta un fonema, com quan hom pronuncia kulÉgi el mot collegi , per reducció del fonema lateral geminat

N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet com a…

Continuant el procés de partició, cada morfema pot ésser segmentat en altres unitats discretes constituents, els fonemes fonema La segmentació serveix per a la identificació de les unitats discretes commutació i en precisa la classificació segons les relacions paradigmàtiques paradigma i sintagmàtiques sintagma que hi ha entre elles

Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí

Les característiques de les llengües d’aquest grup són classes nominals marcades per prefixos i sufixos, sistema de concordança segons la classe nominal del subjecte i permutació de fonemes inicials en el nom i el verb Gairebé totes les llengües d’aquest grup són tonals, excepte el ful, el wòlof i el serer

Aquesta dualitat és deguda a la coexistència simultània d’un component de prominència i constricció labial, i un altre de contacte o de constricció entre el postdors de la llengua i el vel del paladar En català hi ha fonemes bilabiovelars, com és ara /ǫ/ mola , /ọ/ gola , /u/ lluç , /ẉ/ diuen