Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
treball social
Sociologia
Activitat professional dels assistents socials
.
És dirigit a persones, grups i comunitats per a ajudar-los a tenir consciència crítica de llur realitat i a fer cara a les situacions conflictives i carencials Consisteix a analitzar, sintetitzar i interpretar les causes que les produeixen i els elements que hi intervenen i formular programes d’acció conjuntament amb les persones i els grups afectats i amb altres professionals Com a activitat professional el treball social nasqué als països més industrialitzats al final del s XIX, com una resposta a les necessitats socials provocades pels canvis que originà la industrialització…
James Ephraim Lovelock
Física
Científic britànic.
Investigador 1941-61 al National Institute for Medical Research, on desenvolupà el cromatògraf de gasos de captura d’electrons, que feu possible la detecció de clorofluorocarburs CFC i altres gasos presents en petites quantitats en l’atmosfera El 1961 fou cridat per la NASA per a planificar experiments adreçats a detectar vida a Mart Inicià, així, els seus estudis comparatius de les atmosferes dels planetes propers que el portaren, d’una banda, a negar la possibilitat que hi hagués vida a Mart o a Venus, i d’una altra, a formular la hipòtesi —anomenada hipòtesi Gaia — que la…
antropologia social
Antropologia
Estudi de l’home en funció de la seva conducta social.
L’antropologia social es proposa d’obtenir coneixement respecte a les institucions i els processos socials que constitueixen el sistema de comportament dels individus d’una societat, i, comparant aquestes formes de comportament amb les d’altres societats, procura d’establir models i categories d’institucions socials És caracteritzada pel seu mètode d’investigació integral i per l’aplicació de la tècnica etnogràfica i de camp, generalment, portada a terme dins societats primitives i en d’altres de poca densitat demogràfica, sobretot a nivell de comunitat, és a dir, tractant d’obtenir…
Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona
Centre d’estudis i documentació internacionals de Barcelona, que mitjançant l’estudi, la investigació i la difusió d’informació sobre qüestions internacionals, vincula la realitat catalana amb la realitat europea i mundial i amb dinàmiques i problemàtiques globals.
L’any 1973 fou creada, des d' Agermanament , el Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona, associació coneguda com a CIDOB Tercer Món o CIDOB-TM L’any 1979 esdevingué una fundació, a càrrec d’un patronat format per diverses institucions i persones representatives del món polític i cultural de Catalunya i Espanya El CIDOB és un equip de reflexió, un think tank, que treballa des d’una òptica independent i no partidista per elaborar i oferir a tots els actors polítics i socials, des de la ciutadania fins a les organitzacions internacionals, informació i idees per a …
Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona
Cinematografia
Centre d’ensenyament d’audiovisuals creat el desembre del 1970 per l’Ajuntament de Barcelona sota la denominació d’Escola Municipal de Formació Professional en Mitjans Audiovisuals, dependent de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona.
Fou el primer centre d’Espanya a formular un pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93 i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a…
Valentí Carulla i Margenat

Valentí Carulla i Margenat
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
Llicenciat en farmàcia 1881, l’any 1886 inicià els estudis de medicina, i entre el 1887 i el 1890 fou professor ajudant de tècnica anatòmica Es doctorà per la Universitat de Madrid 1895 amb la tesi El azul de metileno en Medicina Individualidad clínica del mismo Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Sevilla 1904 i a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector 1913-23 Docent innovador, introduí a l’assignatura de terapèutica, l’ensenyament de la farmacologia, la terapèutica física, l’electroteràpia, la radioteràpia i la fototeràpia Creà els Departaments d’Hidroteràpia i…
transcultural
Antropologia
Dit de les anàlisis antropològiques que realitzen una comparació entre cultures amb l’objectiu de formular lleis o pautes culturals d’àmbit general.
Aquesta comparació es pot fer des d’un punt de vista sincrònic o bé diacrònic En són un exemple els treballs de l’antropòleg nord-americà George Peter Murdockcom Outline of World Cultures 1954 i Ethnographic Atlas 1957, així com els nombrosos estudis d’etnopsiquiatria i d’etnopsicologia que intenten trobar generalitats universals en els trastorns psicològics humans
peticioner | peticionera
Història
Funcionari de les cúries civils i eclesiàstiques encarregat de formular les demandes o peticions oficials als estaments superiors, com cúries reials o papals.
Pollentia
Ciutat
Ciutat romana de Mallorca, a Alcúdia, una de les dues (l’altra fou Palma) fundades pel cònsol Q.Cecili Metel Baleàric, cap de l’expedició romana de conquesta, tot seguit de dominada l’illa, el 123 aC.
Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment són visibles…
paper
Psicologia
Comportament que, en una societat determinada, cal esperar d’una persona amb relació a una posició o estatus social determinat.
El terme de paper sovint és utilitzat com a sinònim de posició social Tanmateix, hom considera el paper social com a actualització d’una posició en el curs d’una interacció social, en la qual és essencial l’existència d’un altre paper que li és complementari o oposat així, el metge desenvolupa el seu paper amb relació al paper que correspon al pacient Segons el context, els individus que desenvolupen els papers hi adscriuen una sèrie d’expectatives compreses en un conjunt de drets i obligacions Tanmateix, aquestes expectatives posseeixen sempre un marge d’incertesa, ja que es tracta d’…