Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
vaixell

Esquema de diferents parts d’un vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment solen ésser…
capità de corbeta
Història
Transports
En algunes marines de guerra europees, oficial que posseeix el grau del cos general de l’armada, superior al de tinent de navili i inferior al de capità de fragata.
Equival al grau de comandant de l’exèrcit de terra
marquesat de Rioflorido
Història
Títol concedit el 1793 al noble oriolà Francesc Viudes i Maltès de Vera, tinent de fragata i cavaller de Montesa, en mèrits als serveis prestats a la corona pels seus avantpassats els Laborda.
Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep AViudes i Gardoqui 1800-77 Continua en la mateixa família
província marítima
Transports
Militar
Dret marítim
A l’Estat espanyol, extensió del litoral que constitueix una unitat administrativa de primer grau comandada per un capità de nau o per un capità de fragata, que hom anomena comandant militar de marina.
Cada província es divideix en diversos districtes
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,
clíper
Transports
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d’aparell, bé que solia arborar aparell rodó (de fragata o de bricbarca) o de veles de ganivet (aparell de goleta).
Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàllic de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega, l’eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana El tonatge era molt variable i anava des d’unes 500 tones fins a unes 4 500 Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit La guerra de Secessió nord-americana…
alferes de navili
Transports
Grau del cos general de l’armada espanyola immediatament superior al d’alferes de fragata i inferior al de tinent de navili; equival al grau de tinent de l’exèrcit de terra o de l’exèrcit de l’aire.
En la marina francesa i la soviètica correspon al grau d' enseigne de primera classe En la nord-americana i en la britànica rep el nom de tinent junior grade
La indústria naviliera
Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El desenvolupament de la…
L’urbanisme il·lustrat català a París, Amèrica i Odessa. 1759-1794
Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…
Josep Aparici: un personatge rellevant i complex
Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets En la Descripción y Planta del…