Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
sonia
Corbes d’igual sonia (I, intensitat, en decibels; f, freqüència, en hertz; s, sensació sonora, en fons)
© fototeca.cat
Física
Magnitud S que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat I.
Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / I o , on I o és la intensitat llindar a la freqüència considerada Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada És a dir, que hom pren S = 10 log I I / I o , essent I I la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que el so d’intensitat I La…
desviació
Electrònica i informàtica
En modulació de freqüència, increment màxim, positiu o negatiu, de la freqüència a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular.
El valor de la desviació en els sistemes de FM adoptats a Europa i a Amèrica és de ±75 kHz La relació entre la desviació i la freqüència moduladora és anomenada índex de desviació o de modulació
hertz
Física
Unitat SI (derivada) de freqüència.
És la freqüència d’un fenomen periòdic 1s, i, per tant, equival a 1 cicle per segon c/s Sovint són emprats els seus múltiples, especialment el kilohertz kHz, el megahertz MHz i el gigahertz GHz Rep el seu nom del físic Heinrich Hertz
audició
Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
rellotge atòmic
Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
vobulador
Electrònica i informàtica
Generador de senyals d’una freqüència variable periòdicament entorn d’una freqüència central fixa, que pot ésser ajustada manualment.
És constituït per un generador que produeix un senyal que pot ésser modulat en freqüència
retard de fase
Relació entre la fase i la freqüència d’un senyal.
Avalua el retard introduït per un determinat medi de transmissió en funció de la freqüència
filtre
filtre elèctric. Esquemes i corbes de variació de l’atenuació (α’) en funció de la freqüència (ω) d’un filtre passa-baix (1), d’un filtre passa-alt (2) i d’un filtre passa-banda (3)
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit quadripolar emprat per a seleccionar senyals de freqüències diferents consistent en una línia artificial capaç de transmetre sense dificultat els senyals d’una banda de freqüències i d’atenuar els d’altres freqències.
La freqüència de tall marca el límit entre aquestes dues condicions Un filtre passa-baix transmet les freqüències inferiors a la de tall i bloca les superiors Un filtre passa-alt actua inversament a l’anterior Un filtre passa-banda transmet les freqüències compreses entre dos valors determinats i atura les inferiors i les superiors, a l’inrevés d’un filtre para-banda Un filtre allisador redueix les fluctuacions d’un corrent continu rebut d’un generador o d’un rectificador i proporciona una tensió constant de sortida per a l’alimentació d’un circuit o un aparell Hom pot agrupar…
analitzador de xarxes
Instrument de mesura de la resposta en freqüència de dispositius i subsistemes de radiofreqüència.
Consisteix en un generador d’escombratge de freqüència i un sistema receptor N'hi ha de dos tipus el vectorial i l’escalar El vectorial permet de mesurar el mòdul i la fase dels coeficients de reflexió i/o transmissió o, el que és equivalent, els paràmetres de dispersió d’un dipol o d’un quadripol paràmetres S L’escalar fa servir un receptor més senzill que converteix el senyal de radiofreqüència rebut en un de baixa freqüència BF, que és visualitzat a la pantalla mesura les pèrdues de retorn i d’inserció de quadripols, però no els seus paràmetres S
circuit sintonitzat
Electrònica i informàtica
Circuit ressonant dissenyat per a rebre un senyal de freqüència igual a la de ressonància pròpia.
Un circuit sintonitzat és, per tant, un circuit selectiu, que només deixa passar la freqüència corresponent al senyal aplicat, o més exactament una banda molt estreta centrada en aquesta freqüència l’amplada d’aquesta banda defineix la selectivitat del circuit i depèn de l’amortiment