Resultats de la cerca

Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen musicum està…

Es formà musicalment a la catedral de Sigüenza, on ingressà com a infant cantor el 1707 En 1717-18 exercí com a mestre de capella de la catedral d’Astorga, i se sap que fou candidat a la plaça de la catedral de Salamanca, intent en el qual no reeixí El 1719 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella El 1723 es traslladà a Madrid, al monestir de La Encarnación, del qual havia obtingut la plaça de mestre de capella i on residí fins a la seva mort De la seva obra es conserven més d’un centenar de composicions llatines, com també una seixantena d’obres en romanç,…

Fou organista de l’església parroquial de San Pedro el Real Sevilla a la segona meitat del segle XVIII, i el 1780 fou nomenat organista suplent de la catedral de Sevilla Molt possiblement tingué contacte amb els cercles illustrats de la Sevilla de l’època Fou un dels primers compositors hispànics que escriví composicions per a pianoforte 1764 Des del 1769 mantingué relació amb la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, per a la qual compongué, entre d’altres obres, les Seis sonatas para clave y fuerte piano , opus 1, que presenten una estructura bipartida lent-ràpid, de textura clara…

Amplià estudis a Itàlia 1760-63, on fou influït per Mengs i Winckelmann Viatjà a París, on l’art galant de Boucher disgustà el seu puritanisme de quàquer, i s’installà a Londres, on esdevingué un retratista notable i un pintor d’història desigual Fou membre fundador de la Royal Academy i pintor de Jordi III Adoptà conscientment un major realisme temàtic en obres com Mort del general Wolfe en la presa de Quebec 1771 Ottawa National Gallery, i fins i tot anuncià el Romanticisme en obres com Saül i la bruixa d’Endor 1777 Hartford, Wadsworth Atheneum Fou president de la Royal Academy…

Vida i obra Franciscà 1796, el 1821 passà a ser prevere secular Fou afí al liberalisme moderat Estigué al servei de Josep de ↑ Togores entre el 1826 i el 1831, el qual sembla que l’inicià en el conreu de la poesia, tot i que la relació literària fou profitosa per a ambdós La seva poesia conservada es pot datar entre el 1828 i el 1830 Es tracta d’un conjunt de vint-i-nou poemes, tres dels quals en castellà, que fluctuen entre l’estètica rococó —on dominen la temàtica amorosa i galant i l’assumpte anecdòtic— i els corrents illuministes —amb tonalitats de reflexió filosòfica o…

Alumne d’A Lotti a Venècia, el 1725 estrenà la seva primera òpera, Nerone detronato , i al llarg dels anys següents les seves obres per a l’escena foren representades en diversos teatres italians amb un èxit notable El 1734 es traslladà a Londres, on fou nomenat director del Convent Garden 1737 i del King’s Theatre 1738 De tornada a Itàlia, ocupà el lloc de segon organista de Sant Marc a Venècia 1762, càrrec que mantingué fins a la seva mort Pescetti és autor d’una vintena d’òperes, caracteritzades per un estil fàcil, entre les quals destaquen Gli Odii delusi dal sangue 1728 -escrita en…

Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música…

Inicià els seus estudis musicals a Bad Bibra i alguns anys més tard, a Weissenfels, aprengué composició i la tècnica del baix continu amb Johann David Heinichen Posteriorment fou alumne de Georg Friedrich Kauffmann a Merseburg, on el 1717 fou nomenat violinista i konzertmeister de la cort El 1723 viatjà a Praga i conegué compositors tan importants com JJ Fux, A Caldara i FB Conti Nomenat vicemestre de capella a Rudolstadt el 1743, el 1745, poc abans de morir, hi ocupà el càrrec de mestre de capella Förster fou respectat al seu temps sobretot com a compositor de cantates religioses En les…

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de Madrid L’estil…

Fill d’un dibuixant de brodats, i deixeble de François Lemoine La comanda de gravar 125 dibuixos de Watteau li permeté d’estudiar detingudament l’estil d’aquest artista El 1734 ingressà en l’Académie Royal de Peinture et de Sculpture, de la qual esdevingué director el 1765 Dos anys abans havia estat nomenat primer pintor del rei S'encarregà de la direcció artística de les manufactures reials dels Gobelins i de Beauvais, per a les quals féu models de tapissos La temàtica de la seva obra, diversa, on abunden els característics nus femenins, fa d’aquest artista, juntament amb Watteau, el creador…