Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Sant Joan de Rosanes (la Garriga)
Art romànic
Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de…
Mare de Déu del Pla (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Petita capella romànica de nau i absis, amb la façana de ponent molt transformada C Barbany-M R García La capella de la Mare de Déu del Pla es troba situada al peu de la carretera que va de les Franqueses a Cànoves, al quilòmetre 4,4, al costat de Can Viure, entre la parròquia de Corró d’Amunt i la de Marata Tenen la clau a la masia de Can Viure i a la rectoria de Marata Mapa L37-15393 Situació 31TDG438123 CBC-MRGP Història La primera notícia sobre aquesta capella és de l’any 1077, en què Ermengol Samarell, marit de Triutgarda, llega un sexter d’ordi a Santa Maria del Pla i fa deixes…
Josep Maria Berenguer i Sánchez
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor de còmics.
Estudià belles arts i posteriorment exercí professionalment com a fotògraf i illustrador Arran del seu descobriment del còmic underground nord-americà, amb la collaboració de Josep Toutain , l’any 1979 fundà l’editorial La Cúpula per editar la revista de còmics per a adults El Víbora , des del desembre d’aquest any Juntament amb Cairo , es convertí en la publicació del gènere més difosa de les creades a l’Estat espanyol Establí amb Cairo una certa rivalitat per la temàtica i l’estil, tendents a la truculència, popularment coneguda com a “línia chunga ", per contrast amb la “línia clara” Fou…
Jordi Bertran
Arts de l'espectacle (altres)
Músic i titellaire.
El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Collectiu d’Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas El 1979 cofundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult Hi han collaborat titellaires com Zilda Torres, Miquel Gallardo, Karin Schäfer, Santi Arnal, Toni Zafra, Mercè Framis, Olivier Benoit o Mireia Margenat Ha actuat per Europa, Àsia i el continent americà, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d’arts escèniques d’arreu del món…
Partido Social Popular
Partit polític
Partit democratacristià fundat el 15 de desembre de 1922 a Madrid.
Era format per persones de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, del carlisme notablement del Partido Católico Tradicionalista o mellista, del Partit Maurista i del Grupo de la Democracia Cristiana El Debate n’era el diari proper Es proposava de posar fi al sistema polític de la Restauració i d’actuar políticament segons les doctrines del catolicisme social El seu líder fou Ángel Ossorio y Gallardo En foren secretaris generals Genaro Poza i Santiago Fuentes Pila El grup promotor a Catalunya, on tingué una presència reduïda, era format per Francisco Aizcorbe Oriol i…
Josep Maria Ruiz i Manent
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’ Àngel Ruiz i Pablo A 19 anys es traslladà a Barcelona, on collaborà amb G Palau en la creació de sindicats catòlics Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á Ossorio y Gallardo i més tard amb M Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid Fou redactor,…
Santiago Rubió i Tudurí
Enginyer industrial.
Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria i Marià Rubió i Tudurí Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu 1919-22, i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català Regional Planning Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a…
No dispares contra mí
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 90 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT Donald Curtis Juan Gallardo GUIÓ DCurtis JGallardo, JMNunes, GLorente FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Ángel Aranda David, Lucile Saint-Simon Lucile, Federico Fontenova Carlo, Jorge Rigaud el comissari Martín, Julián Mateos Luigi, Antonio Molino Rojo Krovac, Jaume Picas el cap de la banda, Jordi Torras el metge ESTRENA Barcelona, 08051961, Madrid, 06081962 Sinopsi El jove David és…
Santa Digna (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
La capella de Santa Digna és situada dins la propietat del mas Rovira, en el límit del terme de Llerona amb la Garriga Aquesta esglesiola consta que existeix el 1292 en un llegat testamentan i el mas que l’acompanya és esmentat el 1466, quan Martí Joan de Torrelles, senyor del castell de la Roca, establí el mas Rovira de Santa Digna i les seves possessions a Francesc Rovira El nom de la capella es troba novament en una escriptura de permuta a Francesc Garet Rovira de Santa Digna, del mas Pellicer, enrunat, i de les terres situades en dita parròquia, a canvi d’una peça de terra ubicada al…
música de Veneçuela
Música
Música desenvolupada a Veneçuela.
Música culta Els primers missioners espanyols, franciscans i dominicans, arribaren a terres de l’actual Veneçuela al segle XVI L’any 1521 es fundà la ciutat de Nueva Córdoba, i el 1567, Caracas, la capital El 1591 està documentada l’existència, a la catedral de Caracas, d’un organista anomenat Melchor Quintela Al principi del segle XVII hi havia religiosos que ensenyaven música als indígenes Aquest fou el cas del caputxí Diego de los Ríos, que, a més de dedicar-se a la docència, escriví motets i villancicos perquè fossin interpretats pels nadius Gonzalo Cordero és el primer nom que apareix…