Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Homenots
Literatura catalana
Recull de diversos llibres de retrats literaris de Josep Pla publicats entre el 1958 i el 1962 i represos després entre el 1969 i el 1972.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una espècie de galeria de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Així, es tracta d’una sèrie de retrats, en total en són seixanta, d’un ampli espectre de la societat del seu temps El factor que determina la tria és, d’una banda, el paper rellevant dels personatges, però al mateix temps, d’altra banda, el relativisme i l’arbitrarietat Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que…
Josep Roig i Raventós

Josep Roig i Raventós
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià a Barcelona 1904 i exercí durant quinze anys a la Casa de Maternitat de Barcelona S’hi especialitzà en pediatria i tocologia i amplià estudis a París i Berlín Presidí la Federació Escolar Catalana Fundà amb Caritat Giraudier 1920 la Lluita contra la Mortalitat Infantil, que establí a Barcelona una xarxa de dispensaris de puericultura A més d’un centenar de treballs sobre obstetrícia, pediatria i puericultura, publicà Trastorns intestinals dels infants 1928 i Nocions de puericultura 1922, del qual es feren vuit edicions Escriptor fecund —la seva…
,
sardanisme
Ballada popular al passeig de Gràcia, de Barcelona, entre els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana (maig del 1977)
© Fototeca.cat
Folklore
Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.
Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla…
Josep Valls i Royo
Música
Compositor.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb Enric Morera El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d'Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…
Josep Valls i Royo
Música
Compositor.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb Enric Morera El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d'Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…
Castell de Burg (Farrera)
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell de Burg formen una petita mota en el turó que corona el poble ECSA - J Bolòs El castell de Burg era situat sobre el poble actual, al cim d’un petit turonet, que gairebé sembla una mota, i que encara rep el nom de “lo Castell” Mapa 34-9182 Situació 31TCH579075 Des del poble de Burg, cal agafar el camí que passa pel costat dret de l’església i s’enfila per la vora d’unes cases i després fins a la mota natural, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història La vila de Burg és coneguda des de l’any 1032 Burg, Farrera i Baén foren detinguts al segle XI pels…
sardana
Música
Dansa catalana.
Sorgí a les terres de l’Empordà i la Selva a mitjan segle XIX per evolució d’una modalitat de dansa més simple vinculada al contrapàs Entre el 1840 i el final de segle s’estengué per tot el territori de les comarques gironines, i a partir del 1900 ho feu per tot el Principat i, més tard, per la Catalunya del Nord i Andorra, gràcies a l’impuls de cercles catalanistes que convingueren a considerar-la la dansa nacional de Catalunya La música Musicalment presenta un caràcter alegre, ritme binari amb passatges de 2/4 o 6/8 i forma de dues seccions bàsiques AB, o tirades, anomenades respectivament…
Joaquim Serra i Corominas
Música
Compositor i pianista català.
Vida S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M Àngels Corominas El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll Millet i, més tard, d’E Morera També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E Toldrà A catorze anys compongué la sardana La primera volada , i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied Esdevingué el compositor més jove…
Castell de Gilareny (Llavorsí)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquest castell, estratègicament situat en un turó on s’uneixen els camins que comuniquen la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall de la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs Castell situat damunt del poble de Llavorsí, al cim d’un turó, sobre la confluència de la Noguera Pallaresa amb la Noguera de Cardós Mapa 34-10215 Situació 31TCH532059 Venint de Llavorsí i anant cap a Sort, abans d’arribar al primer túnel cal trencar a mà esquerra Seguint per un camí carreter, es passa pel costat d’una casa abandonada i s’arriba a una masia encara habitada A peu, cal…
tenora

Tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…