Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Carles Pons i Forés
Teatre
Actor.
Treballà en teatre, cinema i televisió En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata , que el consagrà com a actor, Terentius , Puja't al carro , sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo , homenatge a Eduard Escalante En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú , de L G Berlanga, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez , dirigida també per Berlanga Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil És…
Joaquim Dimas i Graells
Teatre
Empresari i autor teatral.
De jove fou actor i apuntador, i, més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848, on estrenà la seva primera obra, La nit de Sant Joan , i del Teatre Odeon de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 les societats Melpòmene i La Gata de Frederic Soler Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües per la imposició oficial del 1867 Les tres Roses, o Los celos 1855, Set morts i cap enterro 1858, Cap geperut se veu lo gep 1860, Una nit de Carnaval 1862, La festa major 1869 i De rebot 1877, entre d’altres La seva obra enllaça el repertori de…
,
pansa
Agronomia
Gra de raïm dessecat naturalment a la vinya o per l’acció del sol; en aquest cas, generalment, ha estat abans escaldat amb lleixiu.
També són emprats sistemes de calor artificial Són famoses les panses de Màlaga i les de Corint Als Països Catalans, l’elaboració de panses és testimoniada al s XIV a moltes comarques vitícoles, del Camp de Tarragona cap al sud Sembla, però, que ja al s XV s’inicià un procés de concentració al sector oriental de la Serralada Prebètica, centrada en el cap de la Nau El procés d’assecament seguit de l’escaldament i de la lleixivada tenia lloc en els típics riuraus riurau, que han arribat a caracteritzar el paisatge de la Marina, l’Alta sobretot La competència que a les “panses de Dénia” o “…
Gonçal d’Íxer i de Castro
Història
Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Jaume.
Es casà 1444 amb Inés de Portugal, filla de Fernando de Portugal, senyor d’Eça, i besneta del rei Pere I, i ambdós compraren 1444 les senyories de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber a Ausiàs Marc, amb el sogre del qual, l’escriptor Joanot Martorell, sostingué un llarg litigi Per evitar que el germà d’aquest, Galceran Martorell, intentés de portar el cas jurídicament davant el rei de Navarra i lloctinent general de València després, Joan II de Catalunya-Aragó, el feu empresonar, fet que motivà per part dels dos germans de Galceran, Joanot i Jofre Martorell, sengles cartells de…
Josep Maria Arnau

Josep Maria Arnau
© Fototeca.cat
Teatre
Comediògraf.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona De jove fundà al teatre Odeon una societat dramàtica, El Pireo, i dirigí el periòdic Las Candilejas , que en depenia Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855, El castillo de los encantados 1863, etc L’any següent començà a escriure en català i, a partir d’aleshores, l’utilitzà exclusivament Tingué contactes amb el grup de Frederic Soler, i aquest li estrenà, a La Gata, la peça en un acte Els banys de Caldetes 1865 Fou mantenidor dels Jocs Florals els anys 1869 i 1887 Les seves comèdies de costums, d’intriga senzilla i…
margalló

Margalló
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre dioic, de la família de les palmes, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatisectes, amb pecíols proveïts d’espines vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils.
Habita màquies i matolls litorals, a les Illes Balears i des del Garraf cap al sud És l’única palmera autòctona d’Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria La producció del margalló és pròpia, als Països Catalans, de les costes calcàries del sud del Llobregat L’artesania del margalló, que té una important tradició, però que és actualment en regressió, es localitza a Mallorca capells, senalles i cistells de Capdepera, Artà i Son Cervera, a la Marina Alta Gata i Pedreguer i, el…
maula
Dit de la persona que sap dissimular les seves intencions; gata maula.
Rafael Maria Liern i Cerach
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i El que fuig de…
,
Llíber
Llíber
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, a la vall de Xaló, on el riu de Gorgos rep el barranc del Cau i ha format amb els seus al·luvions el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló.
La resta és accidentada per materials cretacis prebètics de la penya Roja, al N, i la lloma Larga i el tossal del Cau 726 m alt, al S Més de la meitat del terme roman inculta —pinar i garriga—, però el pla i els encontorns suporten 1008 ha de conreus de secà, un 30% de les quals és dedicat a la rotació cerealícola tradicional, un 27% a vinyes raïm de balança i panses i la resta a ametllerars i garroferars El regadiu de peu gairebé no cobreix 1 ha Hi ha hagut una llarga emigració cap a diversos indrets, la qual l’últim decenni ha anat vers França El poble 357 h agl 2006, lliberans 274 m alt s…
nyeu-nyeu
Onomatopeia amb què hom escarneix el parlar d’una persona gata maula, hipòcrita.