Resultats de la cerca
Es mostren 438 resultats
dinastia dels Khaljī
Segona de les famílies musulmanes que governaren el soldanat de Delhi
.
D’origen turc, la dinastia Khaljī regnà del 1290 al 1320 i tingué tres soldans Jalāl al-Dīn Fīrūz 1290-96, ‘Alā’ al-Dīn Muḥammad 1296-1315, nebot i gendre del primer, que convertí el soldanat en la primera potència de l’Índia i repellí els mongols, i Quṭb al-Dīn Mubārak Shāh 1316-20, que fou assassinat i substituït en el poder per la dinastia tuglúquida
Pere d’Hortafà i de Cruïlles
Història
Cavaller rossellonès, fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts, i d’Elisabet de Saportella, senyora de Tesà.
El 1424 obtingué d’Alfons el Magnànim la castellania d’Òpol El 1425 participà en l’expedició de Nàpols El 1462 fou un dels defensors de la Força de Girona contra l’exèrcit de la generalitat El 1463, però, Joan II li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill
Antoni de Saavedra i Jofré
Història
Polític.
Baró d’Albalat i de Segart Germà i gendre de Miquel de Saavedra i Jofré El 1814 heretà el títol de comte de l’Alcúdia Favorable a l’absolutisme, fou nomenat ambaixador a Rússia 1823 per Ferran VII El 1832 fou president del consell de ministres participà en l’intent de desposseir Isabel II de la successió al tron, aprofitant la malaltia del rei
Tomàs Solanes
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Gendre de Manuel Tremulles Es formà a Llotja, on fou deixeble de PPMoles 1775 Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1779, on el 1786 fou nomenat acadèmic supernumerari El 1803 esdevingué director de l’escola de Llotja Succeí Pere Bofill com a pintor de la ciutat de Barcelona, on se sap que decorà amb escenes bíbliques la sala de la casa Cortada
Sturluson Snorri
Història
Literatura
Príncep i literat islandès.
El 1218 anà a Noruega, on es féu amic del rei Haakon IV Haakonsson, i a Suècia Tornà a Islàndia amb la promesa de sotmetre l’illa a Noruega, però no la complí Lluità contra els prínceps rivals islandesos i el seu gendre És l’autor de La saga dels reis de Noruega o Heinskringla i de fragments de l' Edda , que ell mateix recopilà
Flavi Estilicó
Història
Militar
General romà d’origen vàndal.
Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori
Melissenos
Família de magnats bizantins que, al s XI, estigué aliada als Comnè.
D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles
Sidoni Apol·linar
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor gal·loromà.
Fill d’un prefecte del pretori i gendre de l’emperador Avit 452, fou prefecte de Roma 468 Elegit bisbe de Clarmont ~471, organitzà a l’Alvèrnia la resistència contra el visigot Euric Els seus escrits — 24 poemes en hexàmetres, dístics elegíacs i hendecasíllabs i 147 cartes — , sense gaire valor literari, constitueixen l’única font per a la història d’aquell període La seva festa se celebra el 23 d’agost
Lluís de Fenollet i de Malferit
Literatura catalana
Cavaller i traductor.
Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i batlle de Xàtiva, visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim , on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català, de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, L 1991 Vegeu bibliografia
Coronel
Llinatge de conversos segovians (s. XV-XVI) integrat pels descendents del rabí i financer Abraham Senior, que adoptà el nom de Fernán Pérez Coronel
.
El seu fill Šĕlomó Senior adoptà el nom de Juan Pérez Coronel mort el 1505, i el seu gendre, arrendador major dels imposts de Castella des del 1487, Rabí Meir Melamed mort el 1494, continuà ocupant diversos càrrecs importants en la corona castellana amb el nom de Fernán Núñez Coronel Del mateix llinatge fou el teòleg i catedràtic de Salamanca Paulo Coronel s egòvia 1480 — 1534, un dels collaboradors de la Bíblia Poliglota Complutense