Resultats de la cerca

Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…

Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862

Vida Descendent d’una família de músics de Bohèmia, començà a estudiar piano a l’edat de cinc anys Per les condicions de la seva bona veu, ingressà al cor del convent de framenors de Jihlava, i després estudià als jesuïtes de Kutná Hora Bohèmia Se sap que posteriorment seguí estudis a la Universitat de Praga Estigué sota el patronatge del comte Männer, amb qui viatjà el 1779 a Mechelen Bèlgica, i on romangué durant un temps indeterminat com a professor de piano Feu concerts a Bergen op Zoom, Amsterdam i la Haia, on residí durant un any exercint com a professor de piano per a infants, i es…

Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària, però l’…

Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la direcció d’una…

Dóna nom a un període del Paleolític superior Magdalenià El jaciment inclou instruments fets de banya de ren, com un bastó amb relleus de caps de cavall i un bisó ambdós al Musée des Antiquités Nationales, a Saint-Germain-en-Laye Hom hi ha trobat també dos relleus en la roca que representen dues dones estirades, d’un estil esquemàtic

Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi

Treballà per a Lluís IX de França Modificà el creuer de l’abadia de Saint-Denis 1231 A París féu el refectori i la capella de la Mare de Déu de Saint-Germain-des-Prés i acabà la façana sud de Notre-Dame, així com les capelles que li són veïnes i la Porte Rouge Hom li atribueix la Sainte-Chapelle, on fou enterrat

Treballà per a la capella de Notre-Dame, al castell de Saint-Germain-l’Auxerrois 1505 És autor de quatre relleus sobre la vida de santa Anna, de la catedral de Chartres els dos millors són la Trobada davant la Porta Daurada i Naixement de la Mare de Déu , que féu per encàrrec de Jean de Beauce, un dels arquitectes d’aquesta catedral, del 1519 al 1525

Autor de nombroses antologies poètiques i propulsor de la revista “Poésie I” i de les edicions de Saint-Germain-des-Prés Ha publicat, entre d’altres, les següents obres L’horloge de vie 1966, Miroir oblique 1969, En soi le chaos 1960-1974 1976, Cent poètes pour les jeunes d’aujord’hui 1980, L’humour des poètes 1982 i Histoire de l’entretemps 1985