Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en relació amb Malraux Participà en la…

Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes corals La…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El…

El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Guardonat en nombrosos certàmens de composició de sardanes, entre els quals dos premis SGAE El ressò de Pau Casals , 1984 i Pau més Garreta , 2008, algunes de les més representatives són, també Albada empordanesa, La Unió del Masrampinyo Premi diada de la sardana 1977 Navata premi Joaquim Serra 1983 , Formosa Sarai, Nostra ofrena Premi Sardana de l'any 1978 , Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira, Formosa Sarai , Una…

El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de…

Vida i obra Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, “Revue Catalane” Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’Institut d’Estudis Catalans…

Publicada inicialment amb el nom de L’Infantil pel seminari de Solsona amb l’aprovació del bisbe Vicent Enrique i Tarancón , en fou el primer director Climent Forner Des del 1963 agafà nou impuls i, radicada a Barcelona, fou dirigida durant molts anys pels germans Manuel i Miquel Àngel Sayrach Publica còmics, contes, notes històriques, etc, per a infants Entre els dibuixants que hi collaboraren hom pot esmentar Picanyol , Rué, Ivà , Perich , Clavé , Asensio , Boada, etc Publica també historietes estrangeres L’any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat , el 1973…

Fou fundada l’any 1975 i Jordi Avances Brunet en va ser el primer president Des d’aquell primer moment, en la promoció d’aquest esport a Catalunya, a més dels directius de la mateixa federació, cal destacar el paper d’Andreu Morros, des de la presidència de la federació espanyola, o Isidre Oliveras, des de la presidència de la Unió Mundial S’encarrega de la promoció i la regulació a Catalunya de totes les modalitats de l’esquí nàutic eslàlom, figures, salts, curses i esquí-surf Ha acollit diversos campionats internacionals de primer nivell, com el Campionat d’Europa júnior Banyoles, 1984, el…

Vida Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres -entre d’altres, Cantem la muntanya 1958, Cançoner de Bagà 1965, Missa dels excursionistes 1966 i Oratori de Nadal 1966- També estigué al capdavant de l’Orfeó de Sants 1959-64 i el 1960 fundà el grup infantil La Trepa, dedicat a la música coral infantil Escriví prop de 400 cançons de muntanya recollides en diversos cançoners Cançons de…

Fundat el 1972, nasqué de la fusió de les dues entitats excursionistes de la ciutat el Grup Excursionista Muntanyenc 1923 i l’Agrupació Excursionista Ginesta 1929 Disposa de seccions d’escalada, grup alpí i un esplai La secció d’escalada fou campiona de Catalunya d’escalada esportiva durant tres anys i obrí vies de dificultat a les comarques tarragonines, a les parets del Troll Noruega i a les Yosemite EUA El grup alpí coronà cims com el Broad Peak pel vessant xinès, obrí una nova via al Cho Oyu i formà part de les primeres ascensions estatals al Nun i a l’Annapurna central…