Resultats de la cerca

Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al segle XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’…

Amb la normativa de Museus del 1990 de la Generalitat de Catalunya, el museu fou reintegrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, bé que mantenint l’emplaçament i l’autonomia És format per una collecció extensa i força completa de la pintura i l’escultura catalanes dels s XIX i XX, des dels neoclàssics, com Flaugier i Mayol, fins als contemporanis consagrats, com Gargallo, González, Miró, Dalí i A Tàpies Destaquen les colleccions de pintura realista, amb obres de Martí i Alsina, Vayreda i l’escola d’Olot, Urgell, Simó Gómez, Gimeno, Graner, Baixeras, Roig i Soler, Meifrèn i l’…

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui  i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin 1989, l’…

Vida Notable pintor paisatgista de cavallet, el 1869 fou deixeble de l’escenògraf Josep Planella al seu taller del teatre Principal Fou un dels grans pintors de decoracions del teatre romàntic català, sobretot pel que fa a paisatges Com a escenògraf, entre el 1881 i el 1888, feu societat amb Miquel Moragas, amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès Pintaren decoracions per al Teatro del Buen Retiro, el Liceu i diversos teatres barcelonins, però també a Reus, Olot, Mataró, Terrassa, Sabadell, Buenos Aires, Guatemala, Montevideo i l’Havana Durant l’Exposició Universal del 1888 muntà el…

Situació Petita església que forma un bonic conjunt amb la torre del castell i el mas de Mejanell ECSA-J Bolòs L’església de Sant Pere de Mejanell és al costat de la torre del castell de Mejanell i del mas del mateix nom Mapa 34-14 361 Situació 31TCG648207 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior XSB Església Es tracta d’un edifici datable al segle XII que és format per una sola nau, coberta amb volta de canó seguit i capçada a llevant per un absis de planta semicircular Aquest absis presenta volta de quart d’esfera…

Es troba situada a 1 km al nord-est del nucli urbà de Maçanet, molt a prop d’una urbanització de tipus residencial, en una zona plana S’hi arriba des de l’esmentada població seguint el camí que parteix del cementiri Es tracta d’una torre allargada, amb els angles arrodonits i una forma no gaire definida, adossada a un edifici quadrat on a la façana hi ha finestrals gòtics i espitlleres, tant a la planta baixa com al primer pis Aquesta construcció es va veure afectada per un important incendi el 1924 més tard, però, va ésser restaurada, en el qual es va malmetre el pis superior que devia…

La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458 El bisbe de la Seu d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté 1459 la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al segle XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató mort el 1672 Hom hi venera la imatge titular segle XV, i es conserva un antic retaule goticorenaixentista segle XVI i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó 1747-58 i decorat…

Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall, després de…

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva…

Situació Les ruïnes de l’església són situades en un llom que emergeix enmig d’una fondalada oberta entre els masos l’Alzinota i el Graner, no gaire lluny de les cases, abandonades i enrunades, de Putxot, vers la banda occidental del terme Long 1°50’06” — Lat 41°50’40” Vista del temple des del costat nord-oriental Hom hi pot diferenciar perfectament els dos cossos d’edifici pertanyents a dues etapes constructives F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan Per a anar-hi cal anar a Castellnou de Bages Abans d’arribar-hi, però, i…