Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
János Mailáth
Historiografia
Literatura
Poeta i historiador hongarès en llengua alemanya.
Obtingué un càrrec administratiu en el govern Féu d’intèrpret de la cultura magiar a Alemanya a través de les seves obres Magyarische Sagen, Märchen und Erzählungen ‘Tradicions, contes i llengendes magiars’, 1825, Geschichte der Magyaren ‘Història dels magiars’, 1828-31 És autor de Geschichte des Österreichischen Kaiserstaats ‘Història de l’imperi austríac’, 1834-50, on estudia la monarquia dels Habsburg
arxiduc | arxiduquessa
Història
Títol inherent als membres de la casa imperial d’Àustria.
El primer duc d’Àustria a donar-se aquest títol 1358 fou Rodolf IV, però no fou confirmat per l’emperador romanogermànic fins el 1453 a favor de Ladislau I Des d’aleshores tots els membres dinàstics de la casa arxiducal d’Àustria imperial des del 1804 porten aquest títol sempre unit al nom d’ Àustria i no al d’ Habsburg
Josef Svatopluk Machar
Literatura
Periodisme
Poeta, periodista i assagista txec.
Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg
Esteve I de Polònia
Història
Rei de Polònia (1575-86) i príncep de Transsilvània (1571-75).
Fill d’István Báthory, governador de Transsilvània, fou elegit rei de Polònia per la noblesa, contrària als Habsburg, i es casà amb Anna, germana del rei Segimon II Derrotà Joan IV de Rússia a Vitebsk, Płock i Psków i obtingué la Livònia 1582 Intentà de disminuir el poder de l’alta noblesa, especialment de la família Zborowski Féu costat als jesuïtes i afavorí la Contrareforma
Schönbrunn
Palau
Palau reial situat als afores de Viena.
Residència d’estiu dels Habsburg, fou construïda entre el 1695 i el 1749, durant els regnats de Leopold I i de l’emperadriu Maria Teresa, segons plànols de JBFischer von Erlach —intervingué, també, en la seva realització NPaccassi—, en el qual s’imposà la racionalitat del classicisme francès Cal destacar igualment la capella, la Gran i la Petita Galeria, la Sala de Cerimònies i els jardins que l’envolten
Breisach
Localitat
Localitat del land
de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Rin (9 900 h [est 1990]).
Conquerida pels romans en temps de Cèsar, el 1275 Breisach esdevingué una ciutat imperial lliure, i al s XIV passà al domini dels Habsburg A causa de la seva situació estratègica, fou molt disputada Durant la guerra dels Trenta Anys caigué a les mans dels suecs 1638 això no obstant, per la pau de Westfàlia 1648 fou atorgada a França El 1805, per la pau de Pressburg, s’uní a Baden
Bregenz
Ciutat
Capital del land de Vorarlberg, Àustria, vora el llac de Constança.
La ciutat baixa Unterstadt , i centre comercial de la població, s’agrupa al peu de l’antiga vila fortificada Oberstadt , l’antiga Brigantium Nucli industrial afavorit per l’increment turístic, és entroncament de ferrocarril Habitada pels celtes i després pels romans, a l’edat mitjana pertangué als comtes de Bregenz i als de Montfort, els quals la cediren als Habsburg l’any 1451 Del 1805 al 1814 formà part de Baviera
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l’ imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…
Albert IV d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1395-1404), de la branca albertina dels Habsburg.
Fill d’Albert III Pel tractat de Hollenburg 1395, compartí el govern amb Guillem, fill del seu oncle Leopold III, que havia reivindicat el dret de primogenitura