Resultats de la cerca

Aquesta independència d’altres paràmetres musicals fa del gir melòdic un concepte més general, més abstracte que el de motiu Tot i que es tracta d’un tema poc estudiat, seria possible establir-ne una classificació Aquesta podria seguir criteris molt generals basats en moviments concrets dins l’escala diatònica, tot acostant-se, per una banda, a les categories de brodadura, doble brodadura, appoggiatura , etc però sense les implicacions harmòniques i mètriques que tenen, i, per l’altra, a les classificacions dels ornaments mordent, grupetto , etc, o bé criteris més concrets que…

Durant l’extraordinari desenvolupament de la música popular als Estats Units es compongueren una gran quantitat de peces, i la demanda que assoliren les més populars generà la producció de versions El versionisme ha permès adaptar el material als múltiples àmbits d’actualització musical S’han escrit versions per a formacions més reduïdes, s’ha passat a instrumental material d’origen vocal, i en els contextos jazzístics s’han parafrasejat les melodies i s’ha improvisat sobre les seqüències harmòniques El repertori de la majoria dels estils jazzístics és constituït tant de peces…

Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of…

Estudià amb Leo Sowerby a Chicago El 1943 esdevingué secretari i copista de Virgil Thomson i més tard fou alumne de composició d’Aaron Copland a Tanglewood 1946-47 Acabà la seva formació musical a la Juilliard School, on es doctorà el 1949 Aquest mateix any estudià amb A Honegger a París, ciutat on tornà després d’una estada al Marroc i on romangué entre el 1952 i el 1958 El 1958 s’installà a Nova York Fou professor en diversos centres, entre d’altres l’Institut Curtis de Filadèlfia, on ingressà el 1980 Com a compositor, és conegut especialment per les seves cançons — més de 400 — per a cant…

Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals inclogué tota una…

Deu el nom al fet que l’art islàmic l’utilitzà profusament seguint esquemes geomètrics És una decoració eminentment no figurativa L’arabesc és conreat generalment per artistes o escoles l’estètica de les quals s’allunya de la realitat o bé l’estilitza hellenistes, miniaturistes medievals, manieristes, etc

Considerat un dels estils principals del jazz , s’originà entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing  Entre els fundadors del bop  cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie , els pianistes  Bud Powell  i  Thelonious Monk i els bateries Max Roach i Kenny Clarke Les seves característiques són l’abandó de la continuïtat rítmica, la…

Abasta quatre octaves cromàtiques Fou inventada el 1892 per l’anglès Charles Wheatstone, i és utilitzada sobretot en música de circ

El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques…