Resultats de la cerca

És la més jove de les que lidera el gambista i director català Jordi Savall El seu nom està inspirat en l’obra Les Nations , de François Couperin Com a orquestra amb instruments d’època, adapta la seva plantilla a un extens repertori orquestral i simfònic, que abraça des del Barroc fins al Romanticisme És la primera orquestra del moviment historicista integrada per músics joves, majoritàriament originaris de països llatins, especialitzats en la interpretació amb instruments antics El Canticum ad Beatam Virginem Mariam , de Marc Antoine Charpentier, les Suites per a orquestra i…

Republicà, participà en la preparació de la Revolució de Setembre del 1868 i el 1873 fou nomenat governador d’Osca impulsà i renovà la indústria tapera de la seva regió i fou també diputat a corts per Torroella els anys 1876, 1881, 1884 i 1885, i senador per Girona en 1893-94 i 1894-95 Premiat en el certamen convocat per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1858 pel poema èpic, en octaves reials, La conquista de Mallorca per don Jau­me el Conquistador , el 1859 fou premiat en els primers jocs…

A setze anys ingressà al New England Conservatory de Boston per estudiar piano, i, posteriorment, al Hartt School of Music de Hartford Connecticut Durant els anys d’estudi canvià el piano pel clavicèmbal Deixeble de Wanda Landowska 1951-59, el seu debut a Nova York el 1957 assenyalà l’inici de la seva carrera internacional Després feu algunes gires per l’Amèrica del Sud i Europa, i el 1966 actuà a Londres Participà en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival Internacional de Música de Besançon Franc Comtat Fixà la seva residència a…

Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…

Fou deixeble de l’escultor Celdoni Guixà, establert al mateix carrer que ell carrer de Jerusalem, a les Escoles Pies de Sant Antoni Freqüentà després Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny, que li donà a fer, a ell i a Padró, els relleus de la casa d’en Xifré Protegí molts artistes joves ajudant-los en tots els ordres Marià Fortuny, Màxim Sala, Joan Roig i Soler, Agustí Querol, Enric Serra, Francesc Font Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix la seva dimensió d’escultor, i les figures de pessebre Era pessebrista militant i fundador de l’antiga…

Autodidacte, es formà a través de diversos viatges arreu d’Àsia, Europa, els Estats Units i l’Àfrica del Nord 1962-69 Establí el seu despatx a Osaka el 1969 Ha ensenyat en diverses universitats americanes Harvard, Yale i Columbia i ha rebut guardons com el premi Carlsberg i el Praemium Imperiale el 1992, el premi Pritzker l’any 1995 i la medalla d’or del RIBA l’any 1997, entre d’altres La seva obra és hereva de la tradició moderna Kahn i especialment el Le Corbusier del convent de la Tourette amb influència de l’art minimalista Richard Serra, i també integra elements de la cultura japonesa,…

Estudià a la Universitat de Deusto i realitzà estudis de doctorat a Frankfurt, a Berlín i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel S’interessà en l’anàlisi de l’estructura econòmica de l’Estat espanyol i ocupà importants càrrecs director del servei d’estudis econòmics de la CHADE 1927-29 i del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929, i després del 1939, a Madrid, membre de la comissió permanent del Consejo de Economía Nacional, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Estudios Políticos La seva principal obra, De economía hispana 1936, publicada en…

Vida i obra Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal Cataluña Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza 1900, on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio 1880, o Los orígenes de la vida económica 1896, són metodològicament historicistes Ara bé, el seu…

Format en l’ambient de la illustració llombarda, aviat adquirí, a través del coneixement de Vico, una profunda mentalitat historicista, que l’induí a abandonar la primitiva educació racionalista i a adoptar els principis de la cultura romàntica a través de la ideologia dels crítics i escriptors francesos dels primers anys del s XIX La seva formació intellectual conclogué amb la seva adhesió al catolicisme d’orientació jansenista, que esdevingué el nucli teòric a l’entorn del qual s’ordenaren d’una manera coherent els diversos aspectes de la seva ideologia i la seva poètica Els…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al…