Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Manuel Villegas López
Cinematografia
Historiografia
Historiador, teòric i assagista cinematogràfic.
Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del séptimo arte…
Imanol Arias
© SEMINCI
Cinematografia
Nom artístic de Manuel Arias Domínguez, actor cinematogràfic castellà.
De petit es traslladà a Ermua País Basc Ha interpretat films de Pedro Almodóvar Laberinto de pasiones , 1982 La flor de mi secreto , 1995, Vicenç Aranda El Lute camina o revienta , 1987, pel qual rebé el premi al millor actor del Festival de Sant Sebastià El amante bilingüe , 1993, i Intruso , 1993, Manuel Gómez Pereira Todos los hombres sois iguales , 1994, Alfonso Ungría África , 1996, Gerardo Herrero Territorio comanche , 1997, Koldo Azkarreta Rigor mortis , 1997, Beda Docampo Feijoó Buenos Aires me mata , 1998, Daniel Burman Esperando al mesías , 2000, Emilio…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se…
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
Historiografia catalana
Poeta, autor teatral i assagista històric.
Membre fundador de La Jove Catalunya 1870, fou, sobretot, un poeta i literat participant assidu dels Jocs Florals La seva obra poètica, reunida en els tres volums del Romancer català 1877-1914, és farcida de temes històrics La Jornada del Bruch 1874, Lo combat de Cadaqués 1891, etc Com a autor teatral exposà temes històrics amb notable èxit Margarida de Prades 1871, Joan Blanques 1880, Almodis 1880, etc Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l’any 1886 amb un discurs titulat “Sistemático desvio de los historiadores castellanos respecto a los hombres y las…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director.
Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva…
Carme Recasens i Aubert
Música
Cantant i actriu.
Amb el nom artístic de Carmencita Aubert i, posteriorment, de Carmelita Aubert, fou una artista de renom en el món de la revista de varietats de la Barcelona dels anys trenta Participà als espectacles de ‘Follies de 1931’, del ballarí Harry Flemming, al teatre Nou de Barcelona i formà un duo a la guitarra amb el cantant de tangos Mario Visconti i enregistrà com a veu tangos, valsos criolls i altres cançons Protagonitzà algunes pellícules dirigides pel cineasta JM Castellví, com Mercedes 1932, amb el cantautor argentí Héctor Morel, que assolí un gran èxit a Catalunya, i el film musical Abajo…
Fernando León de Aranoa
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic castellà.
Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001, Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015…
Jordi Feliu i Nicolau
Cinematografia
Director.
Vida Des del 1947 fou un actiu i assidu collaborador del Cineclub Universitari de Barcelona A partir del 1950 entrà en contacte amb els ambients amateurs i debutà amb el curt La gran aventura de Pablo 1951, rodat en 8 mm l’any següent es passà al 9,5 mm amb el migmetratge "Quessar" Exterminio Feu de traductor, guionista de còmics i crític en revistes com "Inquietud" Vic, "Imágenes", "Arte Nuevo", "Film Ideal", "Revista Internacional del Cine", "Cinema Universitario" i "L’Altro Cinema" Juntament amb Pere Balañà, Jordi Juyol i Sergi Schaaff formaren La Gente Joven del Cine Amateur 1953-57, un…
Joaquim Oristrell i Ventura
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic.
Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pellícules com Esquilache 1989, de JMolina Bajarse al moro 1989, de FColomo Orquesta Club Virginia 1992, de MIborra Mi hermano del alma 1994, de MBarroso El efecto mariposa 1995, de FColomo Éxtasis 1996, de MBarroso, o África 1996, d’AUngría Ha estat guionista habitual de Manuel Gómez Pereira en pellícules com Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, Todos los hombres sois iguales 1996, Boca a boca 1995, El amor…
Editorial Nova Terra
Editorial
Editorial fundada a Barcelona (1957) pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC): Josep Castaño, Josep Artigal, Joan Carrera, Lleonart Ramírez, etc..
Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres collecció “L’Home Nou” i ajudar el moviment obrer en general colleccions “Síntesi” i “El Mundo y los Hombres” i la pedagogia popular colleccions “Nadal” i “Navidad” Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la collaboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com “Trabajo y Sociedad” i “Temps de Concili”, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats…