Resultats de la cerca

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…

S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració i datades del segle III aC o inici de la centúria següent Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s’ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac

S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei

J Colomines n’excavà sis tombes els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona Diverses grans urnes pintades, amb figures humanes, serviren per definir la pintura ceràmica ibèrica d’estil narratiu dels segles III-I aC, dit estil d’Oliva-Llíria

És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…

L’iberisme sorgí a la darreria del s XVIII, especialment amb José Marchena, el qual, a l' Avis aux espagnols , donà a la doctrina un caràcter republicà federal i progressista Durant el Trienni Liberal les societats secretes liberals de la Península intentaren de difondre també l’iberisme a Portugal i d’establir set repúbliques federades, dues de les quals es formarien sobre el territori portuguès Lusitània Ulterior i Lusitània Citerior Posteriorment, Prim fou animat pel françès Keratry a fer el paper de Cromwell ibèric i a unir Espanya i Portugal L’iberisme, més que no pas una doctrina…

Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari arreu d’Europa…

El terme àrab Al-Andalus , potser relacionat amb un hipotètic Vandalicia , nom donat pels vàndals a la Bètica, és el que utilitzaven els escriptors àrabs medievals per a referir-se al territori de la península Ibèrica sotmès al domini musulmà Aquest ús degué ésser contemporani de l’inici de la conquesta apareix ja en un dinar bilingüe llatí i àrab encunyat l’any 716 El territori que designa no és sempre el mateix, puix que a mesura que la conquesta cristiana progressava designà només la zona encara dominada per l’islam, i acabà designant únicament el regne de Granada La conquesta de la…

Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín…

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets…