Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
anxova

Anxoves de l’Escala (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Alimentació
Seitó adobat amb sal.
Des d’un punt de vista industrial, a l’hora de preparar les anxoves cal tenir en compte l’acció de la sal fenòmens de difusió i òsmosi, possible contingut d’impureses calcicomagnèsiques, temperatura de la salmorra, etc, els processos enzimàtics que menen a la degradació de les molècules proteiques i a la consegüent aparició de l’aroma i del gust, responsables del tast característic, i el possible progrés d’alteracions microbiològiques, fruit d’una deficient concentració de la sal L’estat inicial del seitó frescor, riquesa en greixos, etc és també important Les anxoves són…
caolinita

Caolinita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, generalment en masses compactes, farinoses o fàcilment esmicolables; més rarament, en petites escates de contorn hexagonal o ròmbic.
És molt poc dura 1-2,5, de pes específic 2,2-2,6, de color blanc o diversament tenyit per impureses, opac o translúcid, amb lluïssor nacrada i tacte gras Component essencial del caolí, es troba també en argiles i sòls, associada amb feldespat, quars, corindó i diàspor Estudis fets mitjançant les tècniques òptiques i els raigs X han permès d’identificar dos altres minerals que tenen la mateixa composició de la caolinita, i que, en menor proporció, també formen part del caolí la dickita i la nacrita Les argiles del grup de la caolinita, sovint originades per descomposició de roques…
Philip Warren Anderson
Física
Físic nord-americà.
Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats…
argila

Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…
corindó

Corindó
© Fototeca.cat- G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini, Al2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls d’hàbit prismàtic, algunes vegades de dimensions considerables, coronats per bipiràmides o rombòedres Té una gran duresa 9 de l’escala de Mohs i una densitat de 4-4,1 Pur és incolor, però sovint presenta uns altres colors, deguts a impureses també presenta coloracions distribuïdes en zones, a causa de les inclusions d’uns altres minerals En el forn elèctric es fon a una temperatura de 2 050°C Les varietats més conegudes són les de color blau fosc, anomenades safir , i les de color vermell, anomenades robí ambdues…
procediment de Martin-Siemens
Tecnologia
Mètode d’obtenció d’acer descobert simultàniament, amb petites variants, per Pierre Martin i pels germans Siemens.
En aquest procediment l’escòria que es forma entre el bany metàllic i l’atmosfera oxidant del forn fa de vehicle portador d’oxigen Hom pot obtenir diferents tipus d’acer a partir de fosa de ferro i de ferralla En funció de les impureses que hom pretén d’eliminar durant l’operació, cal que el revestiment del forn sigui de silici procediment àcid, per a l’eliminació del manganès, de l’oxigen i del carboni, o bé de magnèsia o de dolomia procediment bàsic, el qual permet, a més, la dessulfuració i la desfosforació Amb aquest darrer procediment hom pot assolir un nivell de…
procediment de Bessemer
Tecnologia
Mètode de fabricació d’acer per l’oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer o de Bessemer), mitjançant un corrent d’aire.
El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada…
catalitzador
Química
Dit de la substància que modifica la velocitat d’una reacció química sense aparèixer en els productes finals de la reacció (catàlisi).
Els catalitzadors poden ésser elements principalment metalls de transició, composts entre d’altres, òxids metàllics o mescles, i es poden presentar en la forma sòlida, líquida o gasosa A vegades, quan una substància pot donar simultàniament diferents reaccions, el catalitzador, afavorint especialment una d’aquestes reaccions, pot arribar a determinar la natura dels principals productes obtinguts Així, el catalitzador alúmina afavoreix la transformació de l’alcohol metílic en etilè i aigua, mentre que un catalitzador de coure o d’argent n’afavoreix la transformació en acetaldehid i hidrogen Bé…
defecar
Clarificar (un líquid), purificarlo, llevant-li les impureses que l’enterboleixen.