Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
poli(tereftalat d’etilè)
Química
Indústria tèxtil
Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.
El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene, les quals són…
sal gemma

Halita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorur de sodi, NaCl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és…
orcinol
Química
Substància cristal·lina incolora, de sabor dolç intens, que es fon a 107°C.
S'oxida lentament per l’acció de l’aire, adquirint una coloració vermella Hom l’obté per extracció del fermentat d’algunes espècies de líquens És emprat en medicina
flavona

Flavona
©
Química
Substància incolora aïllada de diverses plantes de la família de les primulàcies.
Té el punt de fusió entre 99-100ºC De la flavona, com també de la isoflavona 3-fenil-4 H -1-benzopiran-4-ona, deriven tota una sèrie de pigments grocs molt difosos entre les plantes, com la quercitrina Alguns pigments d’aquesta mena ja eren emprats a l’edat mitjana per a tenyir i estampar, i encara ho són avui dia Hom ha arribat a aïllar més de 70 flavones les isoflavones són menys nombroses Alguns derivats de les flavones tenen efecte sobre la permeabilitat de les parets capillars vitamina P Entre altres, hom pot esmentar la quercetina, la rutina i l’hesperidina
magnesita

Magnesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de magnesi, MgCO3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3 El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita La magnesita, anomenada també giobertita , és un dels principals minerals del magnesi Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi La magnesita és un dels composts de magnesi de…
acroïta
Mineralogia i petrografia
leucoderivat
Química
Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats de l’indi i de l’antraquinona.
Per immersió d’un teixit en una solució alcalina del leucoderivat, aquest és absorbit per la fibra i, en exposar-se a l’aire, es regenera el colorant, que resta fixat sobre la fibra
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…
cristall de roca

Cristall de roca
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat cristal·litzada de quars, transparent i incolora, que es presenta generalment en forma de cristalls prismàtics de cares romboèdriques.
Des de l’antiguitat ha estat emprat com a pedra preciosa i d’ornamentació hom l’empra, actualment, en instruments d’òptica i d’electrònica
butilamina
Química
Base líquida incolora de la qual hi ha quatre varietats isomèriques ( n
-butilamina, sec
-butilamina, tert
-butilamina i isobutilamina).
Només té aplicació industrial la primera, emprada en l’obtenció de productes farmacèutics, emulsionants i insecticides i en la indústria del cautxú