Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
habitus
Sociologia
Forma d’interioritzar i d’organitzar d’un individu, de manera inconscient, la percepció de la realitat segons la posició que ocupa dins de l’espai social i que orienta la seva conducta social.
Es tracta d’una noció definida per Pierre Bourdieu, i que constitueix un dels nuclis de les seves reflexions sobre la cultura És un sistema de disposicions culturals i valors perdurables que són fruit de l’experiència i dels coneixements adquirits en un determinat àmbit social Bourdieu insisteix que les manifestacions culturals i les afirmacions del gust no són, generalment, el producte d’una elecció conscient i estratègica de l’individu És més aviat una disposició “desinteressada” que impregna i dóna una coherència formal a totes les formes de comportament, i orienta les…
fecundació
Biologia
Procés inherent a la reproducció sexual en el qual es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.
En la fecundació cal tenir en compte la procedència dels gàmetes, el lloc on es produeix la unió i les particularitats pròpies del procés Quant a la procedència dels gàmetes, ambdós poden provenir d’un mateix individu autogàmia, o bé es poden originar en individus diferents, com en el cas de la fecundació encreuada , que comporta un intercanvi genètic que condueix a la variabilitat, mentre que l’autogàmia condueix a l’homozigosi Els gàmetes que s’ajunten, bé que s’originin en individus diferents, poden ésser iguals morfològicament i fisiològicament, i en aquest cas hom parla d'…
empelt
Inserció d’una porció de teixit viu en una lesió de manera que s’estableixi una unió orgànica.
L’empelt és anomenat autoplàstic quan els teixits a empeltar són trets del mateix individu, heteroplàstic quan procedeixen d’un altre individu d’una altra espècie, i homeoplàstic o isoplàstic quan procedeixen d’un individu de la mateixa espècie
lucànids
Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
anticoagulant
Representació gràfica i percentatge dels valors del temps de protrombina en l’individu normal (puntejat) i en el pacient en tractament anticoagulant (ratllat). La fletxa puntejada indica el desplaçament des de la zona dels valors normals de l’individu sa a la zona òptima per a la terapèutica de l’individu en tractament. La progressió a nivells més baixos (fletxa ratllada) és perillosa i cal reduir la medicació
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Agent que inhibeix la coagulació de la sang en interferir algun dels seus mecanismes.
En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a mantenir la…
desenvolupament
Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració…
connectivisme
Psicologia
Teoria de l’aprenentatge que explica l’efecte de les tecnologies de la informació i la comunicació en el coneixement i l’aprenentatge.
Desenvolupat l’any 2004 per George Siemens i Stephen Downes, integra els principis de la teoria del caos, les xarxes neuronals, la complexitat i l’autoorganització Considera que l’aprenentatge és un procés que té lloc en diversos ambients que no han d’estar necessàriament sota el control de l’individu, i per això el coneixement s’obté per la connexió especialitzada en conjunts d’informació Aquesta teoria accepta la transformació accelerada del coneixement, perquè la tecnologia permet obtenir noves dades que deixen obsoletes les anteriors, i destaca l’habilitat per destriar la…
autovaloració
Psicologia
Sentiment del propi valer, que pot oscil·lar entre el sentiment de superioritat i el d’inferioritat.
Hom ha descobert una gran concordança entre les valoracions d’un individu fetes per altres i una discrepància entre aquestes i les que hom fa de si mateix L’individu mesura les pròpies accions segons el jo ideal sobrevalorant-se en aquelles que discorden i menystenint-se en les altres L’autovaloració té un gran valor psicodiagnòstic
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta