Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
Bartomeu Mulet i Ramis
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
El 1929 ingressà en el Seminari Conciliar de Sant Pere i fou ordenat el 1941 Ha estat arxiver honorari de Sineu 1987 i cronista oficial de la vila 1991 Com a investigador, ha collaborat en Estudis Baleàrics i altres publicacions especialitzades Ha dut a terme investigacions sobre la casa mallorquina, la indumentària tradicional, l’artesania de la seda i les rajoles policromades En els darrers temps ha centrat la seva investigació en la història local de Sineu entre el s XIII i el s XVI El 1980 fou guardonat amb el premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans De la seva…
El FC Barcelona guanya la Copa del Rei
El primer equip del FC Barcelona guanya el seu trentè títol de Copa en imposar-se al Sevilla per 5 a 0 Com en les edicions anteriors, l’emissió de l’himne espanyol rep una gran xiulada de l’afició blaugrana Abans del partit, la policia requisa símbols independentistes i indumentària de color groc allusiva als presos polítics independentistes
faixa
Indumentària
Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-hi diferents volts.
Als Països Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural i de determinats oficis, com ara el de descarregador, de carreter, etc, tant al Principat com al País Valencià, sovint cosida per un cap, de manera que servia per a guardar-hi els diners S'ha resistit a desaparèixer més que altres peces la barretina o els saragüells
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
Charlot
Cinematografia
Personatge cinematogràfic creat i interpretat per l’actor Charles S.Chaplin
.
El nom li fou donat pel productor cinematogràfic francès Jacques Haik el 1915 Vestit amb una indumentària que esdevingué característica barret fort, jaqueta esquifida, pantalons balders, sabates atrotinades, bastó de bambú, etc, Charlot és el prototipus de l’home marginat, amb una rica i completa gamma de valors humans que el fan moure, constantment, entre la comicitat i el patetisme
tricorn
Figurí amb un tricorn a la mà
© Fototeca.cat
Indumentària
Capell de tres puntes, fabricat generalment de feltre, ras o drap.
Fou adoptat pels eclesiàstics durant els s XVI i XVII arreu d’Europa com a derivació del capell portat pels eclesiàstics a Castella Al s XVIII fou propi de la indumentària militar i civil, i també de la femenina, i a la fi d’aquell segle caigué en desús Al s XIX fou adaptat per a la guàrdia civil espanyola tricorni
Museu F.C. Barcelona-President Núñez
Museu
Museu pertanyent a la institució esportiva del Futbol Club Barcelona, situat a la tribuna del seu estadi, a la ciutat de Barcelona.
Fou inaugurat el 1984 i mostra la història d’aquest club a través de trofeus, plaques, carnets, indumentària esportiva, contractes i altres documents, així com diversos audiovisuals Acull també el fons d’art procedent de les biennals d’art organitzades pel club i de donacions d’artistes És el museu més visitat de Barcelona L’any 2000 rebé el nom de l’expresident Josep Lluís Núñez
prêt-à-porter
Indumentària
Expressió francesa utilitzada en indumentària per a designar la roba confeccionada de manera seriada.
Es diferencia de la confecció pròpiament dita pel fet que solen ésser sèries no gaire llargues, es parteix sempre d’un disseny previ i la realització sol ésser més acurada
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
Estendard de Sant Ot
Història
Brodat de seda sobre lli datable del s XII, obra signada d’Elisava.
És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes tres llenques també brodades —amb una figura a cadascuna— pengen del cos principal Procedeix de la Seu d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades