Resultats de la cerca

El 1929 ingressà en el Seminari Conciliar de Sant Pere i fou ordenat el 1941 Ha estat arxiver honorari de Sineu 1987 i cronista oficial de la vila 1991 Com a investigador, ha collaborat en Estudis Baleàrics i altres publicacions especialitzades Ha dut a terme investigacions sobre la casa mallorquina, la indumentària tradicional, l’artesania de la seda i les rajoles policromades En els darrers temps ha centrat la seva investigació en la història local de Sineu entre el s XIII i el s XVI El 1980 fou guardonat amb el premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans De la seva…

El primer equip del FC Barcelona guanya el seu trentè títol de Copa en imposar-se al Sevilla per 5 a 0 Com en les edicions anteriors, l’emissió de l’himne espanyol rep una gran xiulada de l’afició blaugrana Abans del partit, la policia requisa símbols independentistes i indumentària de color groc allusiva als presos polítics independentistes

Als Països Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural i de determinats oficis, com ara el de descarregador, de carreter, etc, tant al Principat com al País Valencià, sovint cosida per un cap, de manera que servia per a guardar-hi els diners S'ha resistit a desaparèixer més que altres peces la barretina o els saragüells

Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona

El nom li fou donat pel productor cinematogràfic francès Jacques Haik el 1915 Vestit amb una indumentària que esdevingué característica barret fort, jaqueta esquifida, pantalons balders, sabates atrotinades, bastó de bambú, etc, Charlot és el prototipus de l’home marginat, amb una rica i completa gamma de valors humans que el fan moure, constantment, entre la comicitat i el patetisme

Fou adoptat pels eclesiàstics durant els s XVI i XVII arreu d’Europa com a derivació del capell portat pels eclesiàstics a Castella Al s XVIII fou propi de la indumentària militar i civil, i també de la femenina, i a la fi d’aquell segle caigué en desús Al s XIX fou adaptat per a la guàrdia civil espanyola tricorni

Fou inaugurat el 1984 i mostra la història d’aquest club a través de trofeus, plaques, carnets, indumentària esportiva, contractes i altres documents, així com diversos audiovisuals Acull també el fons d’art procedent de les biennals d’art organitzades pel club i de donacions d’artistes És el museu més visitat de Barcelona L’any 2000 rebé el nom de l’expresident Josep Lluís Núñez

Es diferencia de la confecció pròpiament dita pel fet que solen ésser sèries no gaire llargues, es parteix sempre d’un disseny previ i la realització sol ésser més acurada

El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…

És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes tres llenques també brodades —amb una figura a cadascuna— pengen del cos principal Procedeix de la Seu d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades