Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Edifici Sabatini del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
© Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía / Joaquín Cortes
Museologia
Institució estatal espanyola destinada a centre d’art contemporani.
Gestionat per un organisme autònom, nasqué el 1984 seguint models d’altres països Ha sofert reorientacions constants en els seus objectius Té la seu a l’antic hospital de San Carlos de Madrid, en el qual hom ha efectuat reformes continuades i, de vegades, contradictòries d’acord amb els canvis de política de la institució Actualment, hom tendeix a convertir-lo en un gran museu d’art del segle XX, amb colleccions estables Per això hom hi ha aportat les colleccions del Museo Español de Arte Contemporáneo , representatives de l’art produït a l’Estat espanyol durant la primera meitat del segle XX…
Joan Hernández i Pijuan
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta…
Luis Rodríguez Gordillo
Pintura
Pintor andalús.
Es formà a Madrid, i a París a partir del 1959 La seva obra és extremament diversa i el canvi periòdic d’orientació esdevé un mètode Estigué influït en un primer moment per l’informalisme, i als anys seixanta pel pop-art , el rastre del qual és una de les constants de la seva producció fins a avui Concep la pintura com una prolongació psíquica, que es debat entre l’automatisme i el control o entre la llibertat i els propis límits És una figura cabdal de la pintura espanyola contemporània Algunes de les seves sèries pictòriques més importants són Els grans caps 1963, Els…
Fidel Bofill i Bosch
Pintura
Pintor, ceramista, escriptor i promotor cultural.
Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran…
Vayreda
Família d’artistes i intel·lectuals.
Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i el pintor Francesc Vayreda i Casabò Fill d’Estanislau fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas , i del seu altre fill Joaquim, casat amb una filla de l’escriptor Sebastià Trullol , naixeren l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda i Trullol ,…
Hernández Pijuan
Joan Hernández Pijuan Barcelona, 1931, que ja hem trobat en el grup Sílex, va fer la seva primera exposició individual a Mataró el 1955 L’Informalisme el va viure a París l’any 1957 L’espai del quadre, els seus límits i el dinamisme del gest indicaven el sentit d’una recerca que el 1959 va donar a la posteritat la Pintura , ara al Museu Balaguer de Vilanova o, el 1963, el Paisatge vertical La força del moviment es trobava concentrada en un punt i explotava a partir d’un focus irradiador Entre el 1965 i el 1967 va interpretar natures mortes amb objectes i, a partir del 1972,…
Rafael Lozano i Bartolozzi

Rafael Lozano i Bartolozzi
© Fototeca.cat / Barceló
Pintura
Escultura
Pintor i escultor, més conegut com a Rafael Bartolozzi.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…
Jaume Sans i Arias

Jaume Sans i Arias (c. 1960)
Pintura
Pintor.
Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya “Tres escultors que presenta ADLAN” 1935 i la del Grup Logicofobista 1936 El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions collectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el…
MACBA
L’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya es defineix amb una evolució pròpia, interna, autònoma i fins i tot nacional quan cal, però que no deixa mai en cap moment de situar-se en l’àmbit internacional de cada període L’art català de qualsevol estil no es pot entendre sense aquesta contextualització hispànica, europea i universal Això ho ha d’explicar bé el MNAC fins on li pertoca i ho ha de continuar el MACBA Perquè el MACBA és un museu històric i no una sala d’art no és el que els alemanys en diuen Kunsthalle El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Art Santa…
Frederic Amat i Noguera

Frederic Amat i Noguera
© F.Amat
Art
Artista plàstic i escenògraf.
Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat…