Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
oceanologia
Geografia
Ciència que estudia els fenòmens biològics i geològics de les mars i els oceans, emprant les coneixences fisicoquímiques més adients.
Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als països de l’Europa occidental se sol…
Christopher Antoniou Pissarides
Economia
Economista britànic d’origen xipriota.
Graduat a la Universitat d’Essex 1971 i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l' atur friccional Per aquesta aportació rebé els premis IZA 2005, compartit amb D Mortensen i Nobel d’economia 2010, compartit…
camp electrofeble
Física
Camp que resulta de la unificació de les interaccions
electromagnètica i feble.
August Ferdinand Hermann Kretzschmar
Música
Musicòleg i director alemany.
Es formà musicalment amb el seu pare, organista i director de cor, i més tard a la Kreuzschule de Dresden 1862-67, on fou alumne de J Otto Estudià musicologia a la Universitat de Leipzig 1868-71 amb O Paul, F Ritschl i W Voigt, i al conservatori de la mateixa ciutat 1869-70, amb EF Richter i C Reinecke Desenvolupà diferents tasques en nombroses institucions, conservatoris i universitats alemanys Fundador de la nova Societat Bach, fou editor general de la publicació "Monuments de la música alemanya" 1912-18 És el musicòleg alemany més important, després de H Riemann Considerà la història de la…
Philip Warren Anderson
Física
Físic nord-americà.
Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…
Yoichiro Nambu

Yoichiro Nambu
© The University of Chicago
Física
Físic japonès naturalitzat nord-americà.
Graduat a la Universitat Imperial de Tòquio el 1942 i mobilitzat el mateix any, hi obtingué el doctorat el 1952Professor a la Universitat d’Osaka el 1949, el 1952 s’incorporà a l’ Institute for Advanced Study in Princeton EUA El 1954 passà a l’Enrico Fermi Institut de la Universitat de Chicago, on desenvolupà la seva carrera científica i docent fins el 1991, en què es jubilà Els seus estudis se centraren en la física de les partícules, i per les seves aportacions sobre la cromodinàmica quàntica, la ruptura espontània de la simetria en la física elemental de les partícules i la teoria de la…
interactòmica
Biologia
Ciència que estudia les interaccions entre totes les proteïnes expressades per un genoma.
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i que presentin…
Martin Karplus
Química
Químic nord-americà d’origen austríac.
A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca…