Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Castell de Bonansa
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat segurament on ara hi ha la capella de Sant Aventí, en un petit turó a llevant del poble Es tenen referències del lloc de Bonansa des del principi del segle XI, en què Gimar de Bonansa compareix en un instrument del monestir d’Ovarra relatiu a Calbera Així mateix, en el cartulari d’Alaó trobem esment d’un Asnar de Bonansa com a testimoni en un altre instrument de vers el 1030 La primera referència directa del lloc data de mitjan segle XII Aleshores el comte Arnau Mir I del Pallars Jussà reclamà a Ramon III Pere d’Erill, que havia gaudit …
Bronisław Komorowski
© OTAN
Política
Polític polonès.
Procedent d’una família d’aristòcrates polonesos expatriats de Lituània, visqué la infantesa i la joventut en la pobresa El 1966 es traslladà a Varsòvia, on estudià història, s’incorporà a l’oposició clandestina anticomunista, de la qual fou un actiu organitzador i editor clandestí En acabar els estudis 1977, s’incorporà a una empresa editorial i treballà com a mestre de 1981 a 1989 Vinculat a Solidarność a la regió de Masòvia, en declarar-se la llei marcial 1981 fou detingut i enviat a un camp d’internament Després de la caiguda del règim comunista i la instauració d’un sistema democràtic…
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat…
Castell d’Alins (Sanui i Alins)
Art romànic
En principi, aquest castell cobria els flancs ponentins del castell de Calassanç D’acord amb aquesta situació privilegiada, existí segurament des d’antic, per bé que les seves notícies documentals durant la conquesta són exigües Potser l’organització de la contrada fou encarregada al cavaller urgellenc Rotlan Ramon, igual que en el cas de Peralta Recuperat del poder almoràvit, vers el 1143, el príncep Ramon Berenguer IV de Barcelona cedí a Pere I d’Estopanyà el castell d’Alins Segons notícia retrospectiva, Pere I el Catòlic lliurà els castells d’Alins i Jusseu al monestir cistercenc de Santa…
Ciril I
© Presidential Press and Information Office of the Russian Federation
Cristianisme
Nom de religió de Vladimir Mikhailovič Gund’ajev, eclesiàstic ortodox rus.
Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…
Joan Carles I d’Espanya
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Espanya (1975-2014).
Fill de Joan de Borbó i de Battenberg i de Maria de la Mercè de les Dues Sicílies, quan el seu pare esdevingué cap de la casa reial espanyola 1940, ell es convertí en príncep de Girona, d’Astúries i de Viana, en duc de Montblanc i en comte de Cervera el 1993, a la mort del seu pare, heretà el títol de comte de Barcelona Després de viure a Itàlia i Suïssa, el 1948 arribà a Espanya, on feu estudis humanístics i militars El 1962 es casà amb la princesa Sofia de Grècia , filla del rei Pau I, i el 1969 el general Franco li donà el títol de príncep d’Espanya i el…
Marian Tubau i Sindreu
Cristianisme
Religiós escolapi.
Ingressà a l’Escola Pia el 1860 i professà a Sabadell el 28 de desembre de 1862 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona S'inicià en l’ensenyament com a professor de llatí, retòrica i història en el collegi de Mataró, on s’encarregà, a més, de l’internat Fou destinat després a Igualada 1879-1885, i esdevingué rector de Puigcerdà 1885-1894 i primer rector del collegi de Valls 1894-1897 la intenció del municipi era que els escolapis hi impartissin sobretot el batxillerat, però acabaren fent-hi també la primària Durant el rectorat del pare Marian al collegi de Valls, fou alumne de l…
Sant Bertran de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
De la capella de Sant Bertran, una de les més importants de les que hi havia a Montjuïc, es té constància documental des de la primera meitat del segle XIV, tot i que algun autor situa el seu origen en temps del bisbe Bertran de Barcelona 1086-1095, al nom del qual s’atribuiria la titularitat de la capella Era situada al costat del Camí Nou de Montjuïc, prop de la barriada de la Fraga, que correspon a l’actual Morrot Eclesiàsticament depenia de l’església de Sant Julià de Montjuïc, la qual, alhora, era sufragània de la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Segons una de les primeres…
Dominique Strauss-Kahn
© Comissió Europea / Charlemagne
Economia
Política
Economista i polític francès.
D’origen jueu i compromès activament en la defensa d’Israel i contra l’antisemitisme, es graduà el 1971 per l’École d’Hautes Études Commerciales de París i el 1972 per l’Institut d’Études Politiques de París Posteriorment es diplomà en dret públic i es doctorà en economia, i el 1977 obtingué una plaça de professor Des d’aquest any ha exercit la docència a les universitats de Nancy, Nanterre, a l’École Nationale d’Administration i a l’Institut d’Études Politiques de París La seva trajectòria política s’inicià als anys d’estudiant en cercles pròxims al Partit Comunista, des d’on evolucionà vers…
Roda de Ribagorça
Vila (907 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situada en un turó, a la dreta de l’Isàvena.
Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que empresonà molta gent…