Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de secció quadrada que contenen les llengüetes, unides per una manxa Una mica més gran que la concertina, i amb un sistema una mica més evolucionat que aquesta, ambdós instruments tenen un sistema de funcionament similar a l’acordió, per bé que els baixos només poden fer una nota, no un acord Fou inventat per l’alemany Heinrich Band -de qui pren el nom-, l’any 1846 A l’Argentina, estretament associat a la interpretació del tango, ha esdevingut un dels instruments més…

Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors S Scheidt, C Trost, pot actuar sobre un cos de l’orgue generalment l’expressiu o el recitatiu o bé sobre tots els cossos manuals mai en el pedal Pot ser de dues menes dolç o fort, en funció del nombre de batecs Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant Formà part dels consorts consort en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades do1, re1, sol1, do2, mi2, la2 T Morley i J Dowland l’inclogueren en els seus consorts , i A Ferrabosco el Jove publicà un llibre d' Ayres amb acompanyament de llaüt o…

És constituït bàsicament per un galvanòmetre El primer electrocardiògraf que hom utilitzà fou el de corda , inventat el 1903 per Willem Einthoven i constituït per un fil finíssim corda de quars argentat o d’or o platí collocat entre els pols d’un electroimant potent quan el corrent d’acció del múscul cardíac travessa el fil, aquest experimenta desviacions dins el camp magnètic, les quals són registrades fotogràficament en un rotlle de pellícula en moviment Aquests aparells solen tenir un sistema d’inscripció directa amb tinta o agulla incandescent sobre paper termosensible, i en…

De molt jove treballà en la classificació dels manuscrits de Tycho Brahe El 1672 Picard el portà a París, per a treballar a l’observatori d’aquesta ciutat Collaborà amb Picard, Azout i Huygens Fou també professor de matemàtiques a Dauphin i a Copenhaguen El 1675 determinà la velocitat de la llum a partir de l’observació de les immersions i emersions dels satèllits de Júpiter dins el con de l’ombra del planeta Perfeccionà el micròmetre, inventat feia poc, i li donà gairebé les característiques actuals També construí el primer instrument meridià de passos 1690 i el primer cercle…

A Londres 1776 s’inicià en la maçoneria Recorregué l’Europa oriental practicant la màgia, l’hipnotisme, l’alquímia i l’espiritisme El 1780 intimà a Estrasburg amb el cardenal Louis de Rohan, que el portà a París, on introduí la maçoneria de ritu egipci, inventat per ell Implicat en el famós escàndol del collaret de la reina Maria Antonieta, fou expulsat de França 1786, i, havent tornat a Itàlia 1791, la inquisició l’empresonà com a maçó i restà captiu fins a la mort Estigué dues vegades a Barcelona en la primera, el 1768, tingué la protecció del capità general comte de Ricla

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en sèrie als Estats Units amb…

Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió,…

Inventat per NNiaudet l’any 1866, es popularitzà a la dècada dels anys seixanta quan es començà a comercialitzar en qualitat de rellotge de polsera, de precisió mai no igualada en la seva categoria En poc temps, però, fou desbancat pel rellotge de quars Un petit diapasó és impulsat i mantingut en oscillació a través d’un circuit electrònic que genera una freqüència similar a la seva pròpia uns 300 Hz Un cadell impulsor lligat a un dels braços de diapasó fa girar una roda que disposa de 300 dents i que és retinguda entre impuls i impuls pel cadell de retenció Del regular gir d’…

Fou catedràtic de mecànica teòrica 1835 i de física experimental 1841 de l’Institut de Barcelona, i de química 1845 de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Doctor en ciències 1846 i degà d’aquesta facultat 1857, fou nomenat 1860 director de l’Escola Industrial, i el 1863, rector de la universitat El 1845 presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual era membre resident, un telègraf inventat per ell que transmetia les lletres amb tota claredat, a raó de 40 per minut, i que millorà el 1850 A més de l’esmentat telègraf, els seus treballs d’…