Resultats de la cerca

Es formà com a intèrpret de trompa a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal A partir del 1973 començà a interessar-se per la direcció orquestral A Itàlia rebé lliçons de Donatoni i Castiglioni i debutà com a director el 1979 Després de dirigir les principals orquestres escandinaves, el 1985 assumí la titularitat de la Simfònica de la Ràdio de Suècia, càrrec que exercí fins el 1995 Durant el mateix període fou principal director invitat de la Philarmonia de Londres, formació amb la qual debutà a Barcelona, el 1987 El 1992 es convertí en el desè titular de la prestigiosa…

Graduat en romàniques per la Universitat de Tufts 1960, posteriorment estudià economia a la  de Chicago, on es doctorà l’any 1964 amb una tesi sobre el comportament de les accions en borsa, punt de partida de les seves recerques posteriors Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica en aquesta universitat, llevat d’estades com a professor invitat a les universitats de Lovaina 1974 i la del Sud de Califòrnia 1982-95 És autor de la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers, segons la qual el preu de les accions incorpora instantàniament la informació dels mercats financers a…

Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou…

El 1958 es llicencià en història i filologia a la Universitat de Chisinau i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Nistru Adherit des de molt jove al nacionalisme romanès, el 1973 i el 1977 visità Romania, invitat per la Unió d’escriptors d’aquest país, i on la seva obra tingué una gran difusió, sobretot en el vessant d’autor juvenil i infantil El 1989 fou elegit membre del parlament de la RSS de Moldàvia, i des d’aquest càrrec propugnà la unió de Moldàvia amb Romania, causa que continuà defensant després de la independència de Moldàvia 1991 Publicà Alarma , el…

Pertanyent a una família de l’elit veneçolana, el seu pare fou diverses vegades ministre de Finances de Veneçuela El 1966 ingressà a la Companyia de Jesús  i el 1977 fou ordenat sacerdot Llicenciat en filosofia per la Universitat Catòlica Andrés Bello 1972, estudià també teologia 1978 i es doctorà en ciències polítiques per la Universitat Central de Veneçuela 1994 Redactor 1977-96 i director 1979-96 de la revista SIC , i director del Centro Gumilla 1985-94, fou coordinador de l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Veneçuela 1979-85, de la qual fou superior provincial en 1996-2004…

Estudià al conservatori de Perpinyà De molt jove actuà en formacions simfòniques i de música lleugera i formà una orquestra pròpia, que dirigí durant prop de trenta anys i amb la qual aconseguí notorietat Des de la publicació del disc Canta Perpinyà 1963, poemes musicats de Jordi-Pere Cerdà , interpretà i enregistrà sempre en català, i destacà la seva collaboració amb el poeta i rapsode Joan Cayrol Vinculat a la Nova Cançó , hom el considera l’introductor d’aquest moviment a la Catalunya del Nord, on actuà arreu També fou invitat a les televisions francesa i catalana El seu…

Es formà a l’Acadèmia Trias de Barcelona Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Treballà a la Sala Parés, on exposà el 1902 —i on sembla que fou l’introductor d’artistes joves—, fins que heretà una fàbrica de filats Íntim amic de Picasso, reuní una importantíssima collecció de dibuixos d’aquest, fets a casa seva, especialment l’any 1903 Amb ell anà a París el 1904, on estigué al Bateau-Lavoir, però aviat partí a Mallorca, on abans havia tractat Degouve de Nuncques i Azorín Des d’aleshores hi residí sovint, i entre Deià i Llucalcari féu els seus quadres més coneguts, en…

Llicenciat en dret i funcionari del ministeri d’educació El 1960 viatjà als Estats Units i estudià les línies sociològiques funcionalistes imperants a la Universitat de Harvard El 1968 obtingué la càtedra de sociologia de la nova Universitat de Bielefeld Del 1970 al 1973 fou membre de la comissió per la reforma de la carrera administrativa a Alemanya Fou professor invitat a Frankfurt 1968 i a la New School for Social Research de Nova York 1975 El 1988 rebé el premi Hegel de la ciutat de Stuttgart Pare del funcionalisme sistèmic, Luhmann entén la societat com una gran estructura formada per…

Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la…

Inicià la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat 1959-65 i al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1965-74, on, en 1970-74, fou deixeble d’A Ros Marbà com a estudiant de direcció orquestral Al mateix temps, seguí estudis de filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment estudià a Viena 1974-77 amb H Swarowsky, K Osterreicher, O Suitner i G Theuring, a Salzburg, amb Bruno Maderna 1969 i a Siena, amb Franco Ferrara 1971 Ha estat director del Teatre Municipal de l’Òpera de Magúncia 1977, de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1978-81, de la qual esdevingué…