Resultats de la cerca

La 2-pirrolidona 4-butanlactama és un sòlid cristallí que es fon a 25°C i bull a 245°C És soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics És emprada com a plastificant i com a dissolvent de polímers, insecticides, alcohols polidroxílics i iode, pel seu elevat punt d’ebullició i baixa toxicitat

És soluble en l’aigua i l’alcohol Forma un dihidrat, el qual perd l’aigua de cristallització a l’entorn dels 100°C Hom l’obté per reacció entre el iode i l’àcid perclòric concentrat o per electròlisi a baixa temperatura de solucions concentrades d’àcid iòdic És emprat com a oxidant

Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous

Té uns 20 isòtops, essent el més estable el 2 1 0 At vida mitjana 8,3 hores El 1940 Emilio Segrè i collaboradors identificaren l’isòtop 2 1 1 At bombardejant bismut amb partícules α accelerades amb un ciclotró Químicament, l’àstat és alineat amb els halògens, darrere el iode, amb el qual té més semblances

Les endèmies discràsiques són conseqüència d’un defecte en l’alimentació, com, per exemple, el goll endèmic de Las Hurdes a causa de la manca de iode en els aliments Les endèmies infeccioses tenen per focus unes condicions ambientals que alhora n'afavoreixen la conservació, com és ara la malària en les regions pantanoses En determinades condicions les endèmies infeccioses esdevenen epidèmies

És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques causades per un dèficit en l’elaboració d’hormones tiroidals L’hipotiroïdisme pot ésser congènit, és a dir, present ja des del naixement, provocat per la manca de iode en la dieta durant l’embaràs, o bé degut al fet que s’ha administrat a la gestant un tractament radioactiu o amb fàrmacs antitiroidals per a solucionar un hipotiroïdisme o un càncer de tiroide L’hipotiroïdisme congènit provoca una sèrie d’alteracions anomenades cretinisme en la seva forma més greu, que corresponen a una fallada en la maduració del…

Entre els agents que hom utilitza per a inhibir la funció tiroidal figuren el iode, administrat a dosis altes, i el liti, però l’ús d’aquests productes té una eficàcia limitada Actualment hom fa servir fàrmacs antitiroidals de síntesi, que corresponen al grup de les tiocarbamides, derivats de la tiourea i de l’imidazole, capaços d’inhibir algun dels diversos passos de l’elaboració de l’hormona tiroidal

Els membres de la sèrie més ben coneguts són l’àcid ditiònic H 2 S 2 O 6 , que es forma per oxidació amb diòxid de manganès de l’àcid sulfurós, i l’àcid tetratiònic H 2 S 4 O 6 , format a l’estadi de sal per oxidació amb iode del tiosulfat sòdic Són, en general, àcids forts, que donen únicament sals neutres, dels quals hom coneix únicament les sals de metalls alcalins

La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable

Fou professor de medicina al Collège de France Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cellular Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie 1816 i Journal de physiologie expérimentale 1821-31