Resultats de la cerca

Es formà al Gloucestershire College of Art and Design, i al Polytechnic de Wolverhampton West Midlands És escultora i creadora d’installacions artístiques Expressa, bé que amb ironia, la seva preocupació per la mutabilitat de la matèria, mutabilitat lligada a la mort En una fase posterior ha tractat el tema de la globalització, el consumisme i els mitjans de comunicació de masses en obres efímeres i fetes expressament per al lloc on es presenten Les obres de Cornelia Parker es troben en moltes colleccions internacionals com la de l’Arts Council of England, la Tate Gallery, London…

De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon  i Le Coq Catalan

Professor de química i investigador d’història de les ciències Conrea un sentit còsmic de l’art poètic, al qual no són aliens ni la ironia ni el rigor científic Tanmateix mostra una certa preferència per formes populars La seva poesia tradueix un desesper trist davant del món actual, que condiciona una situació d’incomunicabilitat i consegüent solitud de l’home Assolint sovint un lirisme ingenu i emotiu, la seva poesia tendeix al compromís social Cal destacar-ne les obres Movimento perpétuo 1956, Teatro do mundo 1958, Máquina de Fogo 1961, Poema para Galileu 1964, Linhas de Força…

Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton,…

El 1988 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Genolls de fum 1988 Després han seguit els poemaris Disfresses 1990, premi Martí Dot 1989, La mandra 1994, premi López-Picó 1993, La mel 2002 i La pau del cranc 2002, premi Gabriel Ferrater La poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida En canvi, la seva obra narrativa, la novella Mala vida , 2002 i dos reculls de relats Amanida d’animals , 2004, i La intimitat , 2008, tenen com a fita literària dibuixar, amb cruesa i ironia, un retrat de la seva generació

Doctor en filologia catalana, professor de dialectologia catalana a la UdL i membre de l’IEC Ha publicat diversos estudis sobre el català occidental i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació amb articles, sovint a propòsit de les actituds socials dels parlants davant la llengua, plens d’ironia, alguns dels quals foren aplegats en De la llengua a les dents 2004 Collabora habitualment com a articulista a la revista Temps de Franja  i com a narrador ha publicat diversos contes, d’ambient pirinenc, en volums miscellanis o collectius És director de l’Oficina d’Estudis de…

Autor de diverses novelles, destacà però per les narracions curtes —plenes d’ironia i mordacitat—, que sovint esdevenen retrats del tarannà anglès, publicades en diversos reculls, com ara You Make Your Own Life 1938, Collected Stories 1956, Blind Love and Other Stories 1969 i More Collected Stories 1983 Autor d’una sèrie de llibres sobre Espanya The Spanish Temper , 1954, sobresortí també pels seus assaigs The Gentle Barbarian , 1977, estudi sobre Turgenev The Myth Makers , 1979 A Man of Letters , 1985 i pels volums autobiogràfics A Cab at the Door , 1968, i Midnight Oil ,…

Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel 1894-1963, Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan París on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú així doncs, arran de la mort…

Estudià de primer pintura clàssica El 1947 inicià les seves típiques escultures amb elements variats en l’espai i amb moviment Era constructor de “màquines inútils”, amb elements de rebuig industrial, que giren o es mouen fent renous estranys entorn d’un eix central Samurai 1963, Pop, Hop and Op Co 1965, Chaos 1974, o les fonts de Zurich, Basilea o París plaça Stravinsky Tinguely donà l’altra cara del món de la màquina amb ironia i humor També realitzà espectacles Happening , sovint amb Nde Saint Phalle, la seva dona Nova York, 1960 Figueres, 1961 Estocolm, 1962 La Fundació Jean…

El 1959 publicà Compañeros de viaje , que s’inscriu dins l’anomenada poesia social de caràcter més individualista i influïts per la poesia anglosaxona són els llibres posteriors En favor de Venus 1965, Moralidades 1966, Poemas póstumos 1968, Las personas del verbo 1975 i El pie de la letra 1980 Com a crític publicà Cántico el mundo y la poesía de J Guillén 1960 i el pròleg a la traducció del llibre d’Eliot Función de la poesía, función de la crítica 1955 Publicà en prosa Diario del artista seriamente enfermo 1974, on presenta amb força ironia un panorama ampli de la generació…