Resultats de la cerca
Es mostren 1079 resultats
Nodar Dumbadze
Literatura
Escriptor georgià en llengua russa.
Fou redactor de la revista Niangi La seva primera novella, Ja, babuška, Illiko i Illarion ‘Jo, l’àvia, Iliko i Hilarió’, 1959, aconseguí força èxit i fou traduïda a diverses llengües Descriu la vida en un poble georgià durant la Segona Guerra Mundial Seguiren Ja vižu solnce ‘Jo veig el sol’, 1964, Solnetšnaja noč ‘La nit del sol’, 1967 i Ne bois’a, mama ‘No tinguis por, mare’, 1970-71 En les seves obres, que descriuen sovint episodis de la vida russa, subratlla les qualitats morals i el sentit de l’humor dels personatges
èxtasi
Religió
Psicologia
Sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.
Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —sobretot a…
idealisme
Filosofia
Tendència o principi fonamental d’interpretació que redueix l’existència al pensament i confereix l’atribut de la realitat només a allò que apareix en la consciència.
Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren,…
Maine de Biran
Filosofia
Història
Política
Nom amb què és conegut el filòsof i polític occità Marie-François-Pierre Gonthier de Biran.
Membre del cos legislatiu 1811, manifestà la seva oposició a Napoleó Durant la primera restauració fou membre de la cambra de diputats Conseller d’estat 1816, fou de nou diputat 1818 fins a la seva mort Influït de primer pels ideòlegs, el seu caràcter retret l’inclinà vers una anàlisi introspectiva del jo a través de l’experiència de l’esforç Situà el nucli del jo en l’acció de la voluntat, abandonà l’empirisme i el sensualisme i fou l’iniciador de la reacció espiritualista que marcà la filosofia francesa del començament del segle XIX D’entre les seves obres cal…
consonantització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una vocal o una semivocal passen a tenir valor de consonant.
En llatí ego > * eo > 'jo’
apercepció
Filosofia
Acte conscient de reconèixer l’objecte percebut.
La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el “jo penso”…
Bohumil Hrabal
Literatura
Escriptor txec.
Estudià dret i exercí ocupacions diverses Censurat per les autoritats socialistes, el seu primer llibre no fou publicat fins el 1963 En la seva obra, dominada per l’absurd i el sentit de l’humor, conflueixen la tendència popular de Hasek i la complexitat de Kafka Entre les seves novelles sobresurten Ostre slevadoné vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1965, de la qual el 1966 hom féu una versió cinematogràfica, Inzerat na dum, ve kterém uz nechci bydlet ‘Anunci d’una casa on ja no vull viure’, 1965, Obsluhoval jsem anglickehó krále ‘Jo he servit el rei d’Anglaterra’, 1971, Prílis…
Martin Buber
Filosofia
Pensador jueu d’origen austríac.
Dirigí les revistes “Die Welt”, “Der Jude” i “Die Kreatur” Creà un institut per a l’educació dels jueus adults, i collaborà en la traducció alemanya de l’Antic Testament 1924-54 En temps de Hitler fugí a Palestina, on treballà per l’entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió i de la mística jueva, sobretot dels hassidites La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l’autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l’home,…
gerundi
Gramàtica
Mode verbal propi de les llengües antigues d’Itàlia, de les romàniques i de l’anglès.
En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans pròpia del…
circumstància
Filosofia
En la filosofia d’Ortega y Gasset, la situació, el medi o l’horitzó en què es troba l’individu, en tant que constitutius de la seva pròpia realitat: «Jo soc jo i la meva circumstància».