Resultats de la cerca

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Signo Salvador Porqueras, Barcelona ARGUMENT Óscar y el Corazón de Púrpura 1965 de Carmen Kurtz GUIÓ JMBlanco, SPorqueras FOTOGRAFIA Joan Gelpi Eastmancolor, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Casto Darío INTERPRETACIÓ José Manuel Alonso Òscar, Alberto Roldán Andreu, Mónica García Maruxiña, Dora Santacreu Felipa, Carlos Castellanos Tony, César Ojinaga Tadeo, Rafael Anglada, José Luis Barcelona, Felip Peña la veu del làser ESTRENA Barcelona, 09021979, Madrid, 120279, TV, 11091985 en català PREMIS Gijón Platero i CECIJ per dos jurats amb participació de…

Estudià enginyeria a l’Escola Industrial de Barcelona i es dedicà professionalment a la publicitat amb la creació, el 1964, de l’empresa Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat Aficionat des de molt jove a la fotografia i al cinema, es dedicà al colleccionisme d’objectes i aparells relacionats amb la fotografia, el cinema i la televisió, i a la realització de curtmetratges, el primer dels quals fou El pastor de Can Sopes 1956 Després d’un intent infructuós de passar al camp professional 1958, rodà una trentena d’aquests films, alguns de tema documental i d’altres sobre arguments de…

De formació autodidàctica, en composició havia rebut nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig, rellotger i músic, i de Ramon Novi Actuà a l’orquestra i cobla del seu pare i, més tard, en el conjunt instrumental Quintet Garreta, i exercí l’ofici de rellotger a Sant Feliu Fou un músic romàntic i intuïtiu que s’expressà en un llenguatge musical ric en sonoritats contrastades Després d’unes Impressions simfòniques 1907 per a orquestra de corda, escriví les següents obres simfòniques Scherzo 1915, Preludi mediterrani 1918, Suite en sol o Suite empordanesa 1921, Pastoral 1922, Les…

Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició Amplià estudis a França Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè Parallelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky Féu una sèrie de collaboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona…

Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig -rellotger i músic-, i de Ramon Novi -director de coral- Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després destada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un cercle d’amics, gent rica i…

La seva família es traslladà a Barcelona el 1936, on es llicencià en dret carrera que no ha exercit Ha collaborat com a crític d’art a Destino , La Vanguardia , Revista , Cuadernos de Arquitectura , etc, de Barcelona, i a Nous Horitzons de Mèxic Ha participat en l’organització d’exposicions del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i fou cap de redacció de l’Editorial Espasa-Calpe i director del Gran Larousse Català Com a especialista en art és autor de llibres que comprenen des de monografies fins a estudis de temàtica molt variada dins dels quals destaquen especialment els dedicats a…

En contacte amb la cultura catalana des de la seva infància, des del 1974 ha residit de manera intermitent a Barcelona, on s’ha relacionat amb cantautors, músics i artistes en general, amb molts dels quals ha collaborat, especialment amb Lluís Llach , Jaume Sisa i Enric Casasses El seu estil, eclèctic i inclassificable i quasi exclusivament instrumental, té un marcat caràcter lúdic i d’experimentació, i sovint consisteix en recreacions insòlites de temes o estils d’origen molt divers De les nombroses influències sobresurten el jazz , el rock , el jazz-rock especialment en la versió catalana…

El 1990 li fou donada la categoria de museu nacional La seu central és l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa, de més de 15000 m 2 , que actua com a coordinadora d’una xarxa de museus temàtics situats en diversos punts de Catalunya, com el Museu Comarcal de l’Anoia a Igualada, el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu del Suro de Palafrugell, el de la colònia Sedó d’Esparreguera, etc El 2006 obrí nous espais destinats a ampliar la seva oferta cultural de la seu central, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa D’una banda, la mostra temporal de setanta motocicletes…