Resultats de la cerca

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil  i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Publicà més de trenta obres teatrals d’arrel romàntica, en català, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i  Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906 Traduí al castellà obres d’Emilio Salgari i Luigi Motta, entre d’altres

Fou director del departament d’arquitectura de la societat Olivetti 1947-54, per a la qual construí habitatges, oficines i tallers La seva obra més significativa és la central de l’empresa a Milà 1954 Posteriorment s’independitzà, bé que mantingué la seva especialització en arquitectura industrial L’any 1960 projectà la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra

N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors

Venedor de peix, el 1641 es casà amb una venedora de fruita, Bernardina de Pisa De caràcter violent, a la presó de l’almirallat aconseguí mitjans per a posar-se en contacte amb burgesos que mantingueren més tard la seva revolta El restabliment de la gabella de la fruita provocà, des del juny del 1647, els incidents dirigits per ell que el 7 de juliol derivaren en una veritable revolta El 14 de juliol Masaniello fou aclamat pel poble al costat del virrei, duc de Los Arcos La seva repressió contra els nobles i contra antics partidaris seus i la seva vida, ostentosament…

Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840

Fou presidida, successivament, per FSantacana 1931, CJordà 1931-35, PCabot 1935 i FZuleta 1936, el seu òrgan de premsa era La Pagesia agost del 1932 — desembre del 1936, i tenia diverses seccions especialitzades cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris,…

És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…

Davanter centre format a l’Ajax, on jugà 1994-97, fitxà pel FC Barcelona 1998-2004 procedent del Milan 1997-98 Amb el Barça, disputà 308 partits i marcà 124 gols Fou una vegada campió de Lliga 1999 i dues de la Copa Catalunya 2000, 2003 Posteriorment jugà al Newcastle United 2004-05, el València CF 2005-06, el PSV Eindhoven 2006-07 i el Lille 2007-08 Al juliol del2008 es retirà com a jugador i des del 2011 ha exercit d’entrenador en diversos equips i la temporada 2016-17 fou director esportiu del París Saint Germain Al juliol del 2019 assumí la direcció del planter…

Estudià filologia a la Universitat d’Oviedo Collaborador en diaris i revistes d’Asturies, fou director del setmanari en asturià Les Noticies , i fou cofundador de la revista literària Atrei El 2005 fou el responsable de l’organització de la Xunta d’Escritores Asturianos Publicà els reculls de poemes Nel cuartu mariellu 1982, Llibru de les cenices 1988, El llibru vieyu 1994, Los caminos secretos 1996 i l’antologia bilingüe castellà-asturià La vida perdida 1999 La seva narrativa comprèn les obres de ficció Pantasmes mundos, laberintos 1996, La memoria del mundu 1998, Hestoria universal de…

Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle XVIII, en què…